Primer amor

Presència callada del perill:/ vaig amagar-la, els trenta primers anys

Joan Margarit va néixer l'11 de maig de 1938 a Sanaüja (Segarra) i va morir d'un càncer el 16 de febrer del 2021 a San Just Desvern. Us oferim en català i en anglès el poema de Joan Margarit que el diari britànic «The Guardian» va triar com a poema de la setmana.

Foto: Mattias

PRIMER AMOR

En la Girona trista dels set anys,
on els aparadors de la postguerra
tenien un color gris de penúria,
la ganiveteria era un esclat
de llum en els petits miralls d’acer.
Amb el front descansant damunt del vidre,
mirava una navalla llarga i fina,
bella com una estàtua de marbre.
Com que els de casa no volien armes,
vaig comprar-la en secret i, en caminar,
la sentia, pesant, dins la butxaca.
A vegades l’obria a poc a poc,
i sorgia la fulla, recta i prima,
amb la conventual fredor de l’arma.
Presència callada del perill:
vaig amagar-la, els trenta primers anys,
rere llibres de versos i, després,
dins un calaix, entre les teves calces
i entre les teves mitges.
Ara, a prop de complir els cinquanta-quatre,
torno a mirar-la, oberta al meu palmell,
tan perillosa com a la infantesa.
Sensual, freda. Més a prop del coll.

(Els motius del llop. Columna, 1993 - Els primers freds. Poesia 1975-1995. Proa, 2004)

FIRST LOVE

In the dreary Girona of my seven-year-old self,
where postwar shop-windows
wore the greyish hue of scarcity,
the knife-shop was a glitter
of light in small steel mirrors.
Pressing my forehead against the glass,
I gazed at a long, slender clasp-knife,
beautiful as a marble statue.
Since no one at home approved of weapons,
I bought it secretly, and, as I walked along,
I felt the heavy weight of it, inside my pocket.
From time to time I would open it slowly,
and the blade would spring out, slim and straight,
with the convent chill that a weapon has.
Hushed presence of danger:
I hid it, the first thirty years,
behind books of poetry and, later,
inside a drawer, in amongst your knickers
and amongst your stockings.
Now, almost fifty-four,
I look at it again, lying open in my palm,
just as dangerous as when I was a child.
Sensual, cold. Nearer my neck.

(Traducció: Anna Crowe)

Aquí podeu llegir una conversa amb Joan Margarit: «No em pot destruir ningú perquè ja m'ha destruït la vida»

Data de publicació: 19 de febrer de 2015
Última modificació: 16 de febrer de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze