Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982), que a Catorze és autora de la secció “Turisme d’interior”, ha guanyat el 55è premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès amb la novel·la Que morin els fills dels altres (Males Herbes). Amb una prosa magnètica, entre el conjur i la invocació, narra una metamorfosi, la d’una dona que comença sent fràgil i acaba assumint un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de totes les contrades. Com ja feia a Aioua, la novel·lista ha continuat descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú.
Ara bé, ¿com va néixer aquest llibre? Cabré-Verdiell ens ho explica: "Primer va ser el desig. Hi era quan mirava les jardineres ermes i brutes del terrat de la casa del davant. El desig d’entendre si eren fruit de la desídia o de la por. Del viure desterrat o del viure espantat. Em preguntava si, fet i fet, no eren el mateix i les respostes em creixien enredades i escampades, idees disperses al quadern. Maldava per endreçar-les però només aconseguia nodrir el desfici que m’agitava les nits." Podeu llegir el procés amb què aquella llavor es va convertir en novel·la aquí (i, a més a més, també us oferim un tast d'un dels capítols):
I us convidem a passejar-vos pels relats que publica a “Turisme d’interior”, la secció de Catorze en què explora, a través d’un jo solitari i enigmàtic, els llocs que viuen als marges, que no necessàriament entren a la descripció de llocs idíl·lics de viatge. Temporada baixa, pobles desangelats, racons inhòspits, ciutats hostils que ens desperten un paisatge interior determinat:
El premi Crexells és el guardó de novel·la més antic de Catalunya, i enguany coincideix amb el centenari de la mort de Joan Crexells (Barcelona 1896-1926). L'intel·lectual, segons Josep Pla, va ser «una de les naturaleses d’home jove (joveníssim) més riques que respirava l’aire d’aquest país». Format amb l’estructura de la Mancomunitat, va despuntar en les diferents branques de la filosofia i es va interessar pels aspectes del benestar social. Va ser un esperit crític, un intel·lectual cosmopolita. La seva desaparició sobtada als trenta anys va deixar tota la generació a què pertanyia ressentida. Tal com va dir Pla: «Si Crexells hagués viscut, tots nosaltres potser hauríem estat lleugerament o radicalment diferents». Els seus amics de la Penya Borralleras de l’Ateneu Barcelonès de què formava part, van impulsar la creació del premi literari que porta el seu nom i que ha esdevingut central en el sistema literari català.
