Us oferim un poema de Kavafis (29 d'abril de 1863, Alexandria - 29 d'abril del 1933) traduït per Joan Ferraté i publicat en aquest volum de Quaderns Crema.
Setembre del 1903
Almenys, que ara m'enganyi amb fantasies;
que el buit no senti de la meva vida.
I hi vaig ser tan a prop tantes vegades.
I que encantat, que covard que era;
per què amb els llavis closos em quedava;
i el buit dins meu plorava de vida,
i anaven endolats, els meus desigs.
Tantes vegades, tan a prop
dels ulls, dels llavis de l'amor,
del somiat cos estimat.
Tantes vegades, tan a prop.
