"Illes del caliufosc, de Brandon Sanderson (Nebraska, 1975), és una novel·la d’aventura lluminosa i molt imaginativa, amb uns protagonistes memorables i un món fascinant, però també amb una reflexió molt afinada sobre la por, la llibertat i la capacitat de prendre decisions pròpies. Té l’encant dels contes clàssics i, alhora, la profunditat moral i narrativa que caracteritza Brandon Sanderson. És una porta d’entrada ideal al seu univers, però també una lectura molt satisfactòria per a lectors habituals", ens diuen des de l'editorial Duna Llibres, que l'han publicat en català en la traducció de Marta Armengol. I és que aquest segell ens brinda ciència-ficció d'alta qualitat; i el motiu, el tenen clar: "Perquè la ciència-ficció i la fantasia són eines poderosíssimes per pensar el món, imaginar alternatives i qüestionar els relats dominants. A Duna Llibres entenem aquests gèneres com a literatura central, no perifèrica: literatura que parla del present, del poder, de la comunitat, del futur i de l’individu, amb llibertat creativa i ambició literària. El nostre llibre fundacional va ser una coedició entre Mai Més i Raig Verd, Dune de Frank Herbert, i a partir d'aquí vam construir tot el projecte."
lIles del caliufosc és la novetat del Cosmere, la sèrie de llibres que ha conquerit el món del fantàstic amb més de 30 milions d’exemplars venuts. L'argument és presenta així: una nit fatídica, en Vespre, un paranyer de l’illa Patji, s’adona que Els De Dalt volen conquerir el seu poble per fer ús dels Aviar, les aus sobrenaturals amb què comparteixen vincle. Per això, quan es presenta l’oportunitat de travessar un portal místic per buscar ajuda a través del caliufosc, en Vespre s’hi llança equipat només amb una canoa i amb tot l’enginy i coratge que el caracteritza. En un lloc desconegut del caliufosc, es troba la nau espacial Dinàmic, capitanejada per l’Estrel·lí, una drac jove empresonada en forma humana, i tripulada per un grapat de marginats i exiliats. L’equip del Dinàmic ha descobert una oportunitat molt lucrativa, que l’Estrel·lí podria aprofitar per eixugar el deute que escanya el seu grup. En Vespre i l’Estrel·lí uneixen forces pensant de solucionar els problemes propis, però aquesta unió ben poc convencional també s’haurà d’enfrontar a compromisos arriscats, el verí de la política i l’eco destructiu d’un déu mort.
En sortegem 4 exemplars. Hi podeu sortejar a través d'aquestes vies: Facebook, Twitter i Instagram. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possibilitats tindreu de guanyar. El 21 de desembre n'anunciarem els guanyadors. Us n'oferim el pròleg:
Fa cinquanta-set anys
L’Estrel·lí feia saltirons d’un peu a l’altre mentre aguantava obertes les cortines del seu balcó per contemplar l’horitzó fosc. No gosava parpellejar. No gosava perdre-s’ho. El primer raig de sol. Quan sortiria el primer raig de sol?
Amb prou feines havia dormit, i mira que s’hi havia escarrassat durant ben bé mitja hora. És que estava massa emocionada i s’havia passat la nit intentant distreure’s amb un llibre i fracassant estrepitosament.
Lluny d’allà, pels boscos ondulants de Yolen, la foscor semblava començar a esvair-se. Que comptava, allò? No hi havia llum, només hi havia... menys foscor.
Va córrer igualment. Encara amb camisa de dormir, va sortir esperitada al passadís al qual donava la seva cambra de la mansió del seu oncle. Va passar per davant de cortesans que li somreien. A l’Estrel·lí la majoria li queien bé, i amb la resta ho feia veure. Era el que li havia ensenyat l’oncle: buscar sempre el millor de les persones i les situacions.
Aquell dia no era gaire difícil. Perquè era el dia.
El primer raig de llum.
El dia de la seva transformació.
Va arribar d’una revolada a l’entrada majestuosa com un núvol de cabells blancs i la camisa de dormir voleiant, i va clavar un ensurt als sacerdots de l’oncle, abillats amb les túniques formals i els barrets d’ala ampla. S’havien llevat d’hora, és clar, perquè l’oncle es llevava d’hora per acceptar les pregàries dels qui l’adoraven.
L’Estrel·lí va agafar una cantonada al vol per anar al següent passadís, que portava al reflectori. Els sacerdots li van fer reverències a banda i banda mentre ella passava corrents, però van fer tard. Potser semblava una nena de vuit anys, però els dracs creixien a poc a poc i superava en edat alguns d’aquells sacerdots.
No ho notava. Encara se sentia com una criatura, cosa que l’oncle li havia explicat que era el normal. La seva edat mental era la d’un infant humà de la seva mateixa mida, però li tocava experimentar aquella edat durant molt més temps que els infants, cosa que hauria estat meravellosa si no fos perquè l’havia obligada a esperar tres llargues dècades per transformar-se.
Va entrar a correcuita al reflectori, on l’oncle seia al seu bell tron de fusta. Tenia la seva forma humana, de pell pàl·lida amb una masclet platejat acabat en punta que li cobria la barbeta, que duia lligat amb cordills i feia ben bé vint centímetres de llarg. Semblava un home més gran, entrada la seixantena, tot i que en la seva espècie feia de mal dir.
L’Estrel·lí se li va apropar furtivament, però no el va tocar. Tenia els ulls tancats i vestia les túniques radiants de blanc i plata i el barret cònic, cosa que volia dir que estava rebent la pregària d’algun seguidor llunyà. Allò no ho podia interrompre. Ni tan sols pel primer raig de sol, de manera que es va esperar, fent saltirons d’un peu a l’altre per intentar no rebentar de l’emoció.
Finalment, va obrir els ulls.
—Eh? Estrel·lí. És molt d’hora per a una dragoneta jove com tu. Què fas llevada?
—És avui, oncle! És avui!
—Avui és especial?
—Oncle!
—Ah, és el teu aniversari —va dir—. Trenta anys, encara que… Que potser m’he confós de dia?
Van passar moltes coses durant el dia del teu naixement, criatura. Potser ens hauríem d’esperar fins demà.
—Oncle!!! —va protestar ella.
En Gebre va somriure i aleshores va allargar les mans perquè ella corregués a abraçar-lo.
—Acabo de parlar amb la Vanbrakastram i hem quedat que avui s’encarregarà de rebre les pregàries en lloc meu. Estic lliure, tot el dia, per a tu.
—Per a mi i ningú més? —va xiuxiuejar ella.
—Per a tu i ningú més. Preparada?
Illes del Caliufosc
© Brandon Sanderson
© d’aquesta edició, Duna Llibres, 2025
© de la traducció, Marta Armengol
© de les il·lustraccions: Esther Hiʻilani
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per tastar llibres d'actualitat i fer-ne arribar exemplars als lectors que tinguin ganes de participar-hi (i, si pot ser, guanyar).
