Si H. G. Wells no hagués fugit de la seva història d’amor amb Rebecca West, potser no hauria escrit mai un llibre on una arma era capaç de devastar el món en pocs minuts. Si Leo Szilard, un físic hongarès que vivia a Londres refugiat del règim nazi, no hagués llegit aquest llibre, no s’hauria imaginat mai una reacció nuclear en cadena. I llavors, si els Estats Units no haguessin llançat la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945, el sergent Flanagan, que era presoner de guerra al Japó, potser hauria mort i el seu fill, Richard Flanagan, no hauria nascut setze anys després. La pregunta 7 és un relat magistral: unes memòries, un assaig històric i una novel·la global que qüestionen la fragilitat de la nostra existència. Richard Flanagan ha escrit una carta d’amor als seus pares i a la seva illa, Tasmània, alhora que mostra com un seguit de casualitats pot convertir-se en el relat de la nostra existència.
Periscopi l'ha publicat en català traduïda per Míriam Cano. En sortegem 4 exemplars. Hi podeu participar a través de les nostres xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possiblitats tindreu de guanyar. El 24 de desembre n'anunciarem els guanyadors. Us oferim, també, l'inici d'aquest llibre:
1
L’hivern del 2012, en contra del que aconsella la raó i per motius que no tenien del tot a veure amb l’escriptura —per molt que digués que sí— i que encara ara no tinc del tot clars, vaig visitar el lloc on hi havia hagut el camp de presoners d’Ohama, al Japó, on el meu pare havia estat tancat. Feia molt de fred, era un dia rúfol i un cel de plom projectava una ombra de mal averany sobre la mar interior de Seto, on el meu pare havia fet treballs forçats en una mina de carbó.
No en quedava res.
Tot i que no hi tenia cap mena d’interès, em van dur al museu de la ciutat, on una dona molt servicial va trobar una pila de fotografies que documentaven amb detall la història de la mina des de principis del segle XX: el seu desenvolupament, com funcionava, els japonesos que hi treballaven.
No hi havia ni una foto dels esclaus.
La dona era amable i, com se sol dir, «un pou de ciència» de la història local. No havia sentit a parlar mai d’esclaus que treballessin a la mina. Era com si no hagués passat mai, com si no haguessin pegat o matat ningú o no haguessin obligat ningú a aguantar dret i despullat enmig de la neu fins que s’havia mort. Recordo el somriure indulgent de la dona: un somriure compassiu perquè em pensava que a la mina d’Ohama hi havia hagut treballadors forçats.
2
De vegades em pregunto per què tornem una vegada i una altra als inicis; per què busquem el fil concret que estirant-lo ens permeti desfer aquest tapís que anomenem vida amb l’esperança que, al darrere, hi trobarem la certesa del perquè.
Però no hi ha certesa. Només hi ha el perquè. I quan ens hi fixem, veiem que al darrere d’aquell perquè només hi ha un altre tapís.
I al darrere d’aquell, un altre, i encara un altre fins que arribem al no-res.
La pregunta 7
© Richard Flanagan
Títol original: Question 7
© Richard Flanagan, 2023
Tots els drets reservats
Primera edició: octubre del 2025
© de la traducció: Míriam Cano, 2025
© de la il·lustració de coberta: disseny de Shuichi Ogata; il·lustració de Risa Tezuka
© de la fotografia de l’autor: Penguin Random House Australia
© d’aquesta edició: Edicions del Periscopi SLU, 2025
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per tastar llibres d'actualitat i fer-ne arribar exemplars als lectors que tinguin ganes de participar-hi (i, si pot ser, guanyar).
