"Un llibre magnífic, una de les poques novel·les angleses escrites per a gent adulta", va dir Virginia Woolf sobre Middlemarch, la novel·la de George Eliot (Nuneaton, 1819 – Chelsea, 1880) que ha estat publicada en català per La Casa dels Clàssics en la traducció de Xavier Pàmies i amb pròleg de Núria Perpinyà.
Middlemarch segueix la vida de tres personatges amb les seves respectives parelles i famílies, subjectes a l’eventualitat del dia a dia, que és plena d’aprenentatges, errors, enveges, misèries, felicitat i idealisme. La crònica vital de Tertius Lydgate, Fred Vincy i, especialment, de Dorothea Brooke —una dona idealista, acomodada i compromesa que, amb la voluntat de formar-se intel·lectualment i ajudar els més necessitats de la ciutat, acabarà casant-se amb un pretès intel·lectual—, s’entreteixeix amb la crònica minuciosa d’una comunitat en un moment de canvis socials i polítics.
Aquesta és una novel·la d’idees amagada rere les petites vides dels habitants de Middlemarch —narrades amb un estil detallista i pausat, que para atenció a una vintena de personatges principals i a més de quaranta secundaris que hi circulen o que hi són esmentats—, que tracta temes tan candents com la situació de la dona, l’interès personal, la religió, la hipocresia, la naturalesa del matrimoni, l’idealisme, les reformes polítiques i l’educació. Us n'oferim 14 fragments:
1. Un pedant és algú que tota l’estona et vol fer conèixer el seu criteri.
2. El fracàs després de molt de temps de perseverar és molt més sublim que no el fet de no haver-t’hi esforçat prou perquè se’n pugui dir fracàs.
3. És una predisposició reconfortant que ens fa donar per descomptat que la saviesa de la providència o la insensatesa dels amics, els misteris de la fortuna o el misteri encara més gran del nostre elevat valor individual a l’univers, ens portaran resultats favorables, coherents amb el nostre bon gust en el vestir i amb la nostra preferència pel bo i millor de tot.
4. A la gent egoista sempre li sembla que el seu patiment és més important que qualsevol altra cosa. Ho veig cada dia.
5. Segurament un home no pot estimar i tenir seny alhora; però potser sí que pot galantejar sense deixar de tenir seny.
6. Tothom és fantasiós d’una forma o d’una altra, perquè la fantasia és filla del desig.
7. Em costa resignar-me a la idea que algú es pugui morir sense deixar ningú al món que se l’estimi.
8. A fe de Déu que la veritat és el pitjor projectil que et poden tirar.
9. En aquest pobre món la majoria de la gent no considera que valgui la pena fer una cosa si no la fan els de la seva colla.
10. ¿Quina solitud pot ser més solitària que la desconfiança?
11. La gent lloem totes les formes de valentia excepte la que podem mostrar a favor de qui tenim més a prop.
12. L’amor propi no és una mala cosa quan només ens empeny a ocultar les nostres ferides, i no a ferir els altres.
13. ¿Com podem viure pensant que tothom pateix infortunis, i molt dolorosos, i, podent ajudar-los, no els ajudem?
14. L’augment del bé en el món depèn en part d’actes que no passen a la història; i el fet que tant a vosaltres com a mi les coses no ens vagin tan malament com ens haurien pogut anar es deu en part a tota la gent que ha viscut amb tenacitat una vida anònima i reposa en tombes que no visita ningú.
Middlemarch
© George Eliot
© Traducció de Xavier Pàmies
© Pròleg de Núria Perpinyà
© Bernat Metge Universal, La Casa dels Clàssics
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
