La vella Montserrat, la peixatera que pren paciència amb la Consol i –al pedrís reposant– l'avi Josep són els personatges d'una cançó que només pensar-la ja ens en ve la tonada. Però aquest paisatge humà es pot explicar d'una altra manera: a través d'un conte. Aquesta és la proposta de l'Editorial Nanit, nascuda –i presentada en un acte a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm– amb la voluntat de convertir cançons en històries que puguin ser explicades als més petits. Aprofitant i respectant el rerefons de la lletra, construeixen un petit món d'aprenentatges vitals. Amb aquest clàssic d'Els Pets, segons expliquen, volen reivindicar que cada dia és una nova oportunitat per tornar a començar i per valorar les petites coses de la rutina. Llegim les primeres pàgines d'aquest conte i, com no podia ser d'altra manera, cantem, al final, amb el grup de Constantí.
A casa, la mare em lleva omplint-me de petons.
Hi ha dies que em desperto molt de pressa,
però n'hi ha d'altres que tinc molta son
i se m'enganxen els llençols.
I la mare em va dient:
–Vaaaa, vingaaaa, coooorre, que fem taaaard...
Els grans sempre ho volen fer tot ràpid fins i tot al matí, quan encara tenen tot el dia per davant!
Al final, amb més presses o més tranquil·lament, sortim de casa per anar a l'escola. És una estona que m'agrada perquè al llarg del camí em trobo els veïns i veig com es lleva el poble.
La primera persona que ens saluda cada matí és la vella Montserrat, que desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. No canta gaire bé, però sempre entona la mateixa cançó, i quan la sento, se'm fica al cap i no puc parar de cantar-la durant tot el camí.
Ningú ho ha demanat però fa bon dia.
Damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Bon dia
© Núria Puyuelo i Laia Figueras
© de la lletra de la cançó, Lluís Gavaldà
© d’aquesta edició, Editorial Nanit SL, 2019
© de les il·lustracions, Marta Montañá
