"El 10 de juny de 1904, Joyce coneix Nora Barnacle, la seva futura companya i esposa. Van a passejar junts per primer cop el 16 de juny de 1904, i Joyce utilitza aquesta data (que ell anomenà "Bloomsday") per situar l'acció de la seva novel·la Ulisses." Ho llegim a la introducció de Cartes, una antologia de James Joyce traduïda per Dídac Pujol i publicada per l'Obrador Edèndum. Tot i que les cartes de Nora han desaparegut, en aquest volum hi ha les missives (obscenes, lascives, geloses) que li va enviar Joyce. Us n'oferim dues cartes:
A Nora Barnacle Joyce
[27 anys]
3 de desembre de 1909
carrer Fontenoy, 44, Dublín
La meva estimada nena de convent:
Hi ha alguna estrella massa a prop de la Terra ja que encara tinc un atac de febre de desig animal. Avui m'he aturat sovint al carrer amb una exclamació cada cop que pensava en les cartes que et vaig escriure ahir a la nit i la nit anterior. Deuen sonar horribles a la llum freda del dia. Potser la seva grolleria t'ha repugnat. Sé que ets d'una naturalesa més exquisida que el teu amant extraordinari i, tot i que vas ser tu, calentona com ets, qui em va escriure primer dient-me que desitjaves que et follés, tot i així suposo que les porqueries i obscenitats desenfrenades de la meva resposta han anat més enllà dels límits de la modèstia. Quan he rebut la teva carta urgent aquest matí i he vist la cura amb què tractes el teu inútil Jim m'he sentit avergonyit del que havia escrit. Però ara la nit, la nit secreta i pecadora, ha davallat de nou al món i estic un altre cop sol escrivint-te i la teva carta torna a estar plegada davant meu a la taula. No em demanis que me'n vagi al llit, estimada. Deixa que t'escrigui, estimada.
Tal com bé saps, estimadíssima, mai no utilitzo expressions obscenes quan parlo. Mai no m'has sentit, oi que no, pronunciar una paraula inadequada davant dels altres. Quan els homes expliquen en presència meva històries porques o lascives amb prou feines ric mai. Però tu em fas transformar en una bèstia. Vas ser tu, noia dolenta i desvergonyida, qui va començar primer. No vaig ser jo qui et va tocar primer ja fa molt de temps a Ringsend. 1 Vas ser tu qui em vas ficar la mà ben endins dels pantalons i vas apartar la camisa suaument i vas tocar-me la cigala amb els teus dits llargs que feien pessigolles i gradualment la vas agafar tota, grossa i dura com estava, amb la mà i me la vas pelar lentament fins que em vaig escórrer entre els teus dits, tota l'estona inclinant-te cap a mi i mirant-me amb els teus ulls quiets de santeta. Van ser els teus llavis també els que van pronunciar una paraula obscena. Me'n recordo molt bé, d'aquella nit al llit a Pula. Cansada de jeure sota un home, una nit et vas treure la camisa de dormir d'una revolada i et vas posar a sobre meu per cavalcar-me despullada. Vas posar-me la cigala a dins el teu cony i vas començar a cavalcar-me amunt i avall. Potser l'eina que tenia no era prou grossa per a tu perquè recordo que et vas inclinar cap a la meva cara i vas murmurar tendrament «Folla'm, amor! Folla'm, amor!».
Nora estimada, tot el dia que em moro de ganes de fer-te una o dues preguntes. Deixa'm, estimada, ja que jo t'he explicat tot el que he fet, de manera que ara em toca a mi demanar. No sé si me les contestaràs. Quan aquella persona2 el cor de la qual voldria aturar amb el clic d'un revolver et va posar la seva mà o mans sota la faldilla, et va tocar només per fora o t'hi va ficar un dit o diversos dits? Si ho va fer, van entrar prou endins fins a tocar-te aquella cigaleta al final del teu cony? Et va tocar per darrere? Va estar gaire estona magrejant-te i et vas escórrer? Et va demanar que el toquessis i ho vas fer? Si no el vas tocar, es va escórrer a sobre teu i ho vas notar?
Una altra pregunta, Nora. Sé que sóc el primer home que et va penetrar, però t'ha fet ditet mai cap home? Ho va fer aquell noi3 que t'agradava? Digue-m'ho ara, Nora, veritat per veritat, honestedat per honestedat. Quan eres amb ell a les fosques a la nit els teus dits no van mai, mai descordar-li els pantalons i esmunyir-se a dins com un ratolí? L'hi vas pelar mai, estimada, digue'm la veritat, o a algú altre? No vas mai, mai, mai sentir la cigala d'un home o d'un noi als teus dits fins que em vas descordar els pantalons a mi? Si no et sents ofesa, no tinguis por de dir-me la veritat. Estimada, estimada, avui tinc una lascívia tan desenfrenada pel teu cos que si fossis aquí al meu costat i fins i tot si em diguessis amb els teus propis llavis que la meitat dels brètols pèl-rojos del comtat de Galway t'havien follat abans que jo encara em llançaria sobre teu ple de desig.
Déu Totpoderós, quin llenguatge és aquest amb què escric a la meva orgullosa reina d'ulls blaus? Refusarà ella respondre les meves preguntes grolleres i insultants? Sé que m'arrisco molt escrivint així, però si realment m'estima notarà que estic boig de lascívia i que vull que m'ho expliquin tot.
Amor meu, contesta'm. Fins i tot si descobreixo que tu també has pecat potser això m'unirà més estretament a tu. En qualsevol cas t'estimo. He escrit i t'he dit coses que el meu orgull no es per-metria dir a cap dona mai més.
La meva estimada Nora, panteixo amb delit per obtenir respostes a aquestes cartes porques meves. T'escric obertament perquè sento que ara pots mantenir la meva paraula.
No t'enfadis, estimada Nora, la meva floreta silvestre de les bardisses. Estimo el teu cos, el desitjo, el somio.
Parleu amb mi, estimats llavis que he besat entre llàgrimes. Si aquesta porqueria que he escrit t'insulta, retorna'm als sentits de nou amb el fuet tal com has fet anteriorment. Que Déu s'apiadi de mil
T'estimo, Nora, i sembla que això també és part del meu amor. Perdona'm! Perdona'm!
Jim
6 de desembre de 1909
carrer Fontenoy, 44, Dublín
Noretta mia!
Aquest vespre he rebut la teva commovedora carta en què em deies que vas pels llocs sense roba interior. No vaig cobrar 200 corones el dia 25 sinó només 50 i 50 més el dia 1. Prou de diners. T'envio un bitllet petit i espero que almenys et puguis comprar un parell de calces boniques amb farbalans; t'enviaré més diners quan em paguin. M'agradaria que duguessis calces amb tres o quatre farbalans, un a sobre de l'altre, als genolls i cuixa amunt, amb grans llaços carmesins, vull dir no calcetes d'una nena amb la vora de blonda mal feta, arrapades a les cames i tan primes que la carn s'hi transparenta, sinó les calces d'una dona (o si prefereixes la paraula) d'una senyora amb un cul ple i penjant i cames amples, plenes de farbalans i blondes i cintes, i amb un perfum ben fort, de manera que quan les ensenyessis, ja fos apujant-te la roba apressadament per fer alguna cosa, ja fos abraçant-te a tu mateixa a punt per ser penetrada, només pogués veure una massa inflada de roba blanca i farbalans, i de manera que quan m'inclinés damunt teu per obrir-les i fer-te un petó ardent i lasciu al cul descobert pogués ensumar el perfum de les teves calces i l'olor càlida del teu cony i la forta olor del teu cul.
T'he escandalitzat per les coses porques que t'he escrit? Potser penses que el meu amor és una cosa bruta. Ho és, estimada, en certs moments. A vegades somio amb tu en postures obscenes. M'imagino coses tan i tan brutes que no les escriuré fins que vegi que les escrius tu. Les coses més petites em fan trempar en gran manera —un moviment putesc de la teva boca, una petita taca marró al cul de les teves calces blanques, una paraula obscena sobtada que barbotegen els teus llavis humits, un soroll sobtat i immodest que fa el teu darrere i llavors una pudor que et puja lentament per l'esquena. En moments com aquest estic boig per fer-ho d'una manera bruta, per sentir els teus llavis lascius que me la mamen, per follar-te entre les mamelles de puntes rosades, per escorre'm a la teva cara i xeringar-te les galtes i els ulls, per clavar-te-la entre les natges i donar-te pel cul.
Basta per stasera!4
Espero que rebessis el meu telegrama i que el comprenguessis.
Adéu, estimada meva a qui intento degradar i pervertir. Com dimonis pots estimar una cosa com jo?
Oh, desitjo tant rebre una resposta teva, estimada!
Jim
1 Barri dels afores de Dublín.
2 Vincent Cosgrave.
3 Michael Bodkin, a qui Nora havia conegut a Galway i que va inspirar el personatge de Michael Furey a "Els morts" (Dublinesos). Com Michael Furey, Bodkin també va morir jove.
4 Prou per aquest vespre
Cartes
James Joyce
Primera edició: setembre 2013
© de la traducció, introducció i notes: Dídac Pujol, 2013
© d’aquesta edició: Obrador Edèndum SL, 2013
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
