El ghosting, els divorcis, el poliamor, la incomunicació, Tinder. La manera com ens relacionem ha canviat radicalment: com qui va a mercat, triem amb qui ens ajuntem mirant un catàleg de persones. Això és el que explora i analitza la sociòloga Eva Illouz al llibre La fi de l'amor (traduït per Lourdes Bigorra i publicat per Eumo). Us n'oferim dos tastos: un, el teniu aquí (Acabar una relació sense parlar), i l'altre, que forma part del capítol "Sexe casual i incertesa", a continuació:
1. Sota la superfície d’agradables i múltiples experiències de l’orgasme s’amaguen experiències socials contradictòries i confuses que s’estructuren fonamentalment mitjançant la gestió de la incertesa. Alguns actors són hàbils gestionant la incertesa, d’altres aprenen a bregar-hi a través del laberint de guies d’autoajuda, i encara d’altres es retiren derrotats. [...] Les relacions heterosexuals modernes no disposen d’una teleologia integrada i tenen un desenvolupament de rumb desconegut.
2. A causa de la fragmentació de l’estructura de l’heterosexualitat en un àmbit sexual, un altre d’afectiu i un altre de matrimonial, el marc de la interacció és incert. Ho podem veure en un exemple d’una popular novel·la romàntica, The Big Love, en què el personatge femení principal, l’Alison, té algunes trobades sexuals amb el seu cap, en Henry (ni la protagonista femenina ni el protagonista masculí semblen trobar problemàtic el sexe entre una empleada i el seu superior). Després d’aquestes trobades, l’Alison visita en Henry al seu despatx i li fa la pregunta següent:
–Volia preguntar-te si podríem tenir una xerrada ràpida sobre la nostra relació [...]
–¿Relació? –va repetir Henry, sense deixar d’ocupar-se pels seus papers–. Quina relació?
–Ja ho saps –vaig dir–. D’«allò».
Henry va aixecar la vista dels papers.
–Què passa? –vaig preguntar.
–És que no m’havia adonat que tinguéssim una relació –va dir Henry.
–Bé, llavors, tu com ho anomenaries?
–No ho sé. No hi havia pensat. No se m’havia acudit que ho haguéssim d’especificar.
–Ens hem ficat al llit quatre vegades –li vaig explicar.
[...]
–Bé, entesos. Ja tinc la resposta –vaig dir, i em vaig dirigir a la porta.
–I quina mena de resposta és aquesta? –va preguntar Henry.
–És només «cardar». Perfecte. Només volia saber-ho.
–Jo no ho diria així –va dir Henry.
–Com ho diries?
[...]
–És una mica de plaer. Jo ho situaria entre «només cardar» i «una relació».
3. Aquest diàleg intenta trobar un nom per a una relació que es troba a mig camí entre el sexe casual i una relació amb un futur plausible. La relació, però, no té nom perquè està estructurada per la incertesa de la dona respecte de les intencions i els sentiments de l’home, és a dir, la incertesa de la dona sobre els únics elements que l’ajudarien a orientar-se en aquesta interacció. Atès que fins l’home desconeix les seves intencions, tampoc no està en condicions de categoritzar la interacció. L’existència de diverses denominacions per a les relacions ocasionals –rotllo d’una nit, amistat amb drets– ajuda a comprendre la dificultat a l’hora de nomenar i caracteritzar les relacions esporàdiques, és a dir, de saber en què consisteixen, és a dir, de saber-ne la finalitat, que és una característica relativament bàsica i un tret natural de tota interacció social. En l'exemple exposat, el sexe casual, a més de crear confusió, té una manca de simetria. És l’home qui té la clau per emmarcar la situació.
4. Al seu estudi Hooking Up, Kathryn Bogle aporta llum sobre una sorprenent confusió respecte de l’objectiu de les trobades casuals. Les dones (i els homes) reconeixen sovint que les relacions es poden desenvolupar en moltes direccions diferents impossibles de conèixer prèviament. A l’hora d’«enrotllar-se» (hooking up), sembla que hi ha una total incertesa sobre quin és realment l’objectiu i el marc general de la interacció. També hi ha un desacord considerable sobre la definició d’«enrotllar-se», ja que per a alguns significa simplement besar-se, mentre que altres ho entenen com a sexe oral sense coit i altres encara ho defineixen com un espai per explorar possibles parelles per a una relació. La majoria de les dones entrevistades per Bogle van manifestar que no podien predir el resultat d’un «rotllo»: «Un rotllo és com jugar als daus». Aquesta incertesa va augmentar i es va intensificar enormement amb el desenvolupament de noves aplicacions com Tinder. Un popular lloc web de cites per internet anomenat AskMen descriu la revolució de Tinder de la manera següent:
Tinder s’ha convertit en una mena de grans magatzems per als joves que busquen algú per tenir-hi a una relació, que pot ser romàntica o sexual, o simplement volen veure qui viu prop seu. Els llocs de cites en línia comencen a decaure davant la popularitat d’aplicacions com Tinder, que els usuaris consideren una manera més eficaç de conèixer possibles parelles. Es calcula que 50 milions de persones ja utilitzen Tinder, que presumeix que, d’ençà del seu llançament l’any 2012, ha establert més de vuit mil milions de «connexions», si bé no queda clar si per «connexions» entén interaccions digitals, trobades a la vida real, una combinació de totes dues o una cosa totalment diferent. Tinder representa ara una part tan important del món de les cites que, per a molts joves, és el món de les cites: un mètode de butxaca disponible tothora per trobar la persona dels teus somnis, o, si més no, tenir una estona de sexe sense remordiments.
Tinder pot oferir només sexe ràpid i descartable o l’oportunitat de conèixer la «dona dels teus somnis», incloses les múltiples i indeterminades possibilitats entre aquests dos extrems. Això implica, al seu torn, la que jo anomenaria una «confusió de marc» i una «incertesa de marc», és a dir la dificultat d’esbrinar en quin marc s’està actuant i, per tant, de predir un pla d’acció probable i de seleccionar la caixa d’eines adequada per portar-lo a terme.
5. Mentre que tradicionalment el festeig i la recerca de parella seguien de prop un guió prescrit tant en termes cognitius com pràctics (el noi recull la noia a casa per portar-la a ballar o al cinema, l’acompanya a casa, li fa un petó, s’abracen), el sexe casual modern elimina el caràcter guionitzat de les relacions amoroses, per dir-ho d’alguna manera. La relació sexual, que abans arribava al final de la història del festeig, ara s’ha desplaçat al principi de la història i, per tant, ha fet que l’objectiu de la relació no estigui clar. En altres paraules: la sexualització de les relacions implica que el seu punt de partida és sexual, que pot mantenir-se o no com a objectiu final. En les cultures sexualitzades, la sexualitat es converteix en el terreny escollit per establir interaccions: els homes i les dones s’aborden com a actors sexualitzats des del principi, sobretot quan els homes veuen les dones com a objectes de satisfacció sexual.
6. Les dones sovint s’enfronten a la sexualització amb una suspicàcia kantiana, perquè implica la possibilitat de tractar una altra persona de manera instrumental, sense un reconeixement ple de la seva condició de persona. Això també explica per què, si més no en alguns casos, les dones perceben que una relació «purament sexual» està al servei dels interessos masculins i amenaça l’autoestima femenina. Escoltem ara el que ens explica la Virginie, una francesa de cinquanta-set anys que viu a Israel. En el moment de l’entrevista, fa dotze anys que està divorciada i busca una parella estable, però:
VIRGINIE: Simplement, els homes i les dones no volen el mateix. Potser en algun moment, sí. Però quan comences una relació, tens la sensació que volen coses diferents.
ENTREVISTADORA: Què, per exemple?
VIRGINIE: Bé. Te’n posaré un exemple. Fa poc he començat un curs d’escriptura creativa. I un dels companys de curs és un noi jove. Vull dir realment jove, de 23 anys. La setmana passada ens vam quedar una estona després de classe, xerrant, i en un moment donat, em va dir: «Mira, a mi m’agradaria ficar-me al llit amb tu». Li vaig contestar que m’agradava com a persona però que no estava segura de voler ficar-me al llit amb ell i que primer necessitava conèixer-lo millor. Tan bon punt li vaig dir, es va aixecar de la cadira, va pagar el seu cafè i se’n va anar, sense més ni més. Just després que jo li digués que primer m’ho havia de pensar. Ell va dir, entesos, bona nit, i se’n va anar com si jo fos un mocador de paper que llencés a terra, una brossa inútil.
Quan aquesta dona va canviar el marc de referència, l’home es va aixecar i se’n va anar. Podem concloure que el punt de connexió de les relacions sexuals és molt controvertit perquè les dones de vegades perceben el sexe casual com una cosa plaent i una font d’agència, però de vegades també el veuen com un rebuig a la seva persona (un mocador de paper que es llença a terra).
7. Segons moltes dones amb qui he parlat, la sexualitat entrava la possibilitat de ser reconeguda com a persona. De vegades, les relacions sexuals ocasionals transformen la trobada en un joc de suma zero: la recerca del plaer sexual del seu (potencial) company masculí versus l’autoestima que es basa en la reciprocitat i el reconeixement. Si a les societats patriarcals tradicionals el valor d’una dona ve determinat per la seva pertinença de classe i per la seva virtut sexual, en un règim de llibertat sexual en què encara preval el doble estàndard, el locus del valor de la dona esdevé borrós i incert. L’autonomització de la sexualitat comporta una incertesa intrínseca sobre el locus del valor en si mateix, sobre la possibilitat d’interacció emocional, sobre la mera definició d’una relació, sobre el seu telos i sobre la seva continuïtat i seqüencialitat, així com sobre el mer estatus del jo emocional, no sexualitzat. Per això, les dones són, en general, més ambivalents envers el sexe casual que els homes.
8. Com demostra la investigació sobre el tema, el sexe casual és, de fet, un factor predictiu del penediment sexual entre les universitàries, especialment si la relació sexual dura menys de 24 hores després d’haver conegut l’home en qüestió i si no es produeixen més trobades. Basant-se en una revisió dels estudis més rellevants sobre el tema, Elaine Eshbaugh i Gary Gute van descobrir que les dones eren més propenses a experimentar «penediment sexual» que els homes (que eren més propensos a penedir-se de no haver tingut sexe casual) i que «les dones participants eren més propenses que els homes a sentir “remordiment o decepció”; també eren més propenses a reflexionar sobre les aventures d’una nit i sentien més vergonya i dubtes sobre elles mateixes després de l’experiència. Els homes, en canvi, se sentien més “satisfets”».
Molts estudiosos han interpretat la presència d’emocions negatives de les dones en el sexe casual com un indici de la poderosa cultura de la vergonya que encara plana al voltant del sexe i de la presència amenaçadora del doble estàndard, a saber, el que permet als homes practicar sexe casual sense incórrer en una sanció simbòlica. Aquesta interpretació té el mèrit principal de recordar-nos que el poder del patriarcat continua sent molt present, que els homes i les dones estan subjectes a normes sexuals diferents, que els homes tenen més llibertat sexual i que la sexualitat de les dones està limitada per pressions normatives i sexistes. Però aquesta explicació també té el defecte de prendre implícitament la sexualitat masculina com a punt de referència per avaluar la sexualitat. De fet, com hem argumentat més amunt, el model de sexualitat casual s’ha forjat a partir d’una visió masculinista de la sexualitat.
9. Afirmar que només el sexe deslligat de tot és sexe alliberat avala implícitament l’equivalència entre sexualitat lliure i sexualitat desvinculada i, per tant, entre sexualitat masculina i sexualitat lliure. La «sexualitat inherent» és més susceptible de reflectir la posició de la dona en el terreny sexual, no només perquè, tradicionalment, les dones s’hi implicaven més plenament –intercanviaven la sexualitat per alguna cosa significativa, com recursos econòmics i cura social–, sinó també perquè homes i dones ocupen posicions diferents en la producció social de la cura. Atès que la identitat masculina no està orientada a parir fills o a proporcionar cura, atès que l’organització social del patriarcat converteix els homes en l’objecte de les cures de les dones en lloc de proveïdors de cures, atès que el matrimoni i la maternitat segueixen sent per a moltes dones elements crucials per a la seva identitat i del seu estatus socioeconòmic, la sexualitat de les dones té moltes més probabilitats que la dels homes de ser relacional.
Aquesta tensió entre una forma de viure les coses distanciada i una altra d’orientada a les relacions queda il·lustrada per la Claire, una dona de cinquanta-dos anys, directora general d’una important empresa francesa. La Claire no ha tingut fills i ha mantingut dues relacions estables, totes dues acabades, una que va durar dinou anys i una altra de tres anys. La Claire afirma que ha tingut moltes relacions sexuals amb diversos homes.
CLAIRE: Estic en un punt de la meva vida en què només busco un home amb qui ficar-me al llit. Ni tan sols gaire sovint. Un cop a la setmana ja seria molt satisfactori.
ENTREVISTADORA: Vols una relació sexual amb un home un cop per setmana?
CLAIRE: No, és clar que no és això el que vull. Preferiria tenir el paquet complet, tenir-ho tot, amor, vida en comú, però això sembla tan difícil que estic disposada a conformar-me amb una relació sexual setmanal.
ENTREVISTADORA: Però si vols el paquet complet, com tu ho expresses, per què hauries de voler una altra cosa?
CLAIRE: Perquè, la veritat, necessito el sexe. Jo em pensava que seria més fàcil trobar una relació completa, però si no la trobo, em conformaré amb el sexe [riu]. És important que algú abraci el teu cos una vegada a la setmana. [Silenci] I a més, si no els pressiones [els homes], si no projectes aquest «ho vull tot», potser és més probable que vulguin conformar-se amb una relació sense lligams. Una relació sense expectatives és més lleugera, molt més fàcil de gestionar. Els homes no suporten les dones que tenen expectatives. És aquí quan les coses es compliquen. Quan tens expectatives, et sents més fàcilment ferida i decebuda. Has de començar a negociar. Dues persones mai no tenen la mateixa imatge de com fer les coses. Per això el sexe sense expectatives és potser la manera més segura de tenir una relació. És una relació sexual que només és plaer. Sense l’enuig de bregar amb el bagatge emocional d’una altra persona.
10. Aquest extracte d’entrevista conté alguns elements interessants. La sexualitat és vista com un terreny on és més fàcil arribar a conèixer homes, mentre que els sentiments semblen inestables i incerts, i a més provoquen expectatives i decepcions. Aquí l’angoixa no deriva de la sexualitat, sinó de les emocions, perquè suposadament amenacen la reivindicació d’autonomia dels actors (especialment dels homes). Mentre que les regles d’una relació sexual semblen clares i senzilles, les regles d’una relació afectiva semblen complicades i difícils de definir. És interessant observar que aquesta dona, d’altra banda molt eloqüent i atractiva, subordina voluntàriament les seves expectatives d’una relació a una connexió purament sexual perquè la sexualitat no amenaça la reivindicació d’autonomia dels homes. Està disposada a conformar-se amb allò que considera una relació desproveïda d’emocions sempre que satisfaci regularment les seves necessitats sexuals. Això suggereix que la sexualitat és un àmbit d’interacció més fàcil de gestionar i que, alhora, té una realitat ontològica més sòlida que la realitat afectiva. La sexualitat no provoca inseguretat, mentre que la «matèria» tradicional de la consciència –intencions, expectatives, sentiments– sí que en suscita. La sexualitat substitueix l’emocionalitat com a font de relacionalitat. Un article, molt citat, de la revista Vanity Fair ho expressa així:
11. Abans, la gent coneixia la seva parella al barri, a través de la família i els amics, però avui dia coneixe’s a internet supera qualsevol altra mètode. [...] Els llargs i sincers correus electrònics que intercanviaven els protagonistes de la pel·lícula Tens un e-mail (1998) semblen victorians en comparació amb els missatges que s’envien avui dia a les aplicacions de cites. «Rebo un missatge que diu: “Vols follar?”», diu la Jennifer, de vint-i-dos anys, estudiant d’últim curs a l’Indiana University Southeast, a New Albany. «Et diuen: “Vine a asseure’t sobre a la meva cara”», diu la seva amiga Ashley, de dinou anys.
12. Com que la sexualització es fonamenta en una epistemologia de les relacions basades en el cos, és el cos el que proporciona una font fiable de coneixement relatiu a la interacció i que esdevé el punt fix des del qual iniciar la interacció. Així, doncs, el sexe casual reflecteix una sexualització generalitzada que, segons una definició acadèmica, comprèn almenys un dels quatre elements següents: (1) l’únic factor determinant del valor d’una persona és el seu atractiu sexual; (2) l’atractiu sexual es basa en l’atractiu físic, en sentit estricte; (3) almenys un dels membres de la parella és objecte sexual (cosificació); o (4) la sexualitat és tan omnipresent, que es pot imposar a les persones. La sexualització, doncs, impregna i envaeix moltes o la majoria de les interaccions i molts o la majoria dels grups socials. El grup de treball de l’American Psychological Association considera que la sexualització és contradictòria amb una sexualitat sana basada en la reciprocitat. Però el meu punt de vista és un altre. A parer meu, el principal problema, i els principals efectes, de la sexualització és convertir el cos en el terreny principal de la interacció, fer que l’expressió i l’intercanvi emocionals siguin il·legítims i incerts i posar en primer pla el cos com a font de coneixement interpersonal. D’aquesta manera, la sexualització converteix en contradictoris els processos de reconeixement social, ja que de vegades se situen en el cos i d’altres en el jo, on aquests dos modes de coneixement no sempre se superposen.
13. Atès que els cossos es consideren separats i autònoms, no serà fàcil conciliar una epistemologia de les relacions basada en el cos amb una sociabilitat basada en la reciprocitat. Pierre Bourdieu ha demostrat, per exemple, que la temporalitat i les expectatives de beneficis futurs estructuren l’intercanvi de regals i que, per tant, la sociabilitat recíproca està profundament arrelada en el temps. La temporalitat i el futur són inherents a la reciprocitat. Doncs bé, el fet que en la sexualitat ocasional el plaer s’experimenti de manera més o menys immediata (dos cossos senten plaer alhora o amb poc temps de diferència) desvincula l’intercanvi social del futur. Per tant, el sexe casual difereix de la sociabilitat tradicional, que convencionalment es basa en la reciprocitat, la narrativitat, les expectatives i les projeccions en el futur (la contrapartida del regal sempre té lloc en el futur). També difereix de les interaccions amb estranys, en què, com que la no-reciprocitat forma part del guió social, ja s’espera i no és una opció. El sexe casual és una forma d’interacció incerta perquè permet un ampli ventall de possibilitats. Per als sociòlegs i els economistes, la incertesa té a veure precisament amb les expectatives i, més concretament, amb l’enorme dificultat d’evocar, imaginar i negociar expectatives: es refereix al futur i a la pregunta de si les nostres expectatives es compliran, però també al present i a la nostra capacitat de crear expectatives. En general, les normes i les institucions estructuren les nostres expectatives. Totes dues creen nocions i expectatives clares i inequívoques, si bé totes són sempre –fins a cert punt– incertes.
14. El sexe casual crea incertesa perquè no té un nucli normatiu intern clar, perquè l’estructura institucional subjacent se situa en un mercat de consum dispers que es basa en la fugacitat i la transitorietat i perquè en cada gènere es regeix per guions diferents i divergents de la relacionalitat. Mentre que en les relacions premodernes els rols de gènere se subsumien en última instància en les definicions de matrimoni i moralitat, l’entrellaçament entre el sexe i el mercat de consum sobredimensiona les diferències i les identitats de gènere. El sexe casual és un guió social a l’inrevés: un guió per a una no-relació.
La fi de l'amor
© Eva Illouz
© 2025, de la traducció: Lourdes Bigorra
© d’aquesta edició, Eumo Editorial
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
