El llibre Sota la pell, un arbre, de Pere Pena (Serós, 1962) i editat per Eclecta, és un relat intens i evocador sobre el desig, la sexualitat i la presa de consciència política. A través de records fragmentaris i veus heretades, Pena reconstrueix una infantesa i una joventut marcades pels silencis familiars i per la necessitat d’entendre d’on venim. Com un arbre que creix cap endins, cada episodi obre una nova capa de sentit i posa en qüestió com recordem i com ens expliquem. La figura de la Candelària, artista i dona avançada al seu temps, travessa el llibre com una arrel fonda, origen d’una genealogia femenina tan lliure com fràgil que abraça tot un segle. Sota la pell, un arbre reivindica el tacte, la paraula i la memòria com a espais de resistència i dignitat. Us n'oferim 14 fragments:
1. La memòria s’organitza com un artefacte narratiu per donar sentit a la vida, de vegades posa la llum en qüestions secundàries, aparentment insignificants, d’altres en canvi, enfosqueix o descarta aspectes que en principi haurien de ser rellevants.
2. No sé si la pell parla, si existeix un codi secret de l’epidermis, un abecedari del tacte, jo hi crec, hi crec fervorosament.
3. No existeix cap relat sense paisatge, igual que no existeix l’amor sense la geografia del tacte.
4. No té cap sentit parlar d’una memòria col·lectiva si no es construeix des de la singularitat de cada vida.
5. Penso un altre cop en aquesta cosa tan estanya que és la memòria compartida, el llaç que ens estreny, que ens fa còmplices. Té a veure amb la literatura, amb els fonaments de la literatura, així en minúscules, amb la vida narrada en primera persona i col·lectivament, les dues coses al mateix temps.
6. No voler recordar és pitjor que perdre la memòria, perquè se fa volent, com un furt.
7. Desitgem un munt de coses mentre vivim, moltes, i la majoria les oblidem, perquè n’arriba una i una altra i l’una tapa l’altra, i així successivament, fins que parem de desitjar i ens morim.
8. Fer entrevistes pot acabar assemblant-se a una espècie de droga. Quan comences a parlar amb la gent, quan t’obren la porta de casa i entres en els seus records, en el més íntim que posseeixen, se’t desencadena per dins algun tipus de reacció química que fa que s’incrementi exponencialment la facultat de comprendre, una empatia, de vegades gairebé fraternal, que no només t’apropa a la persona entrevistada sinó que alhora t’apropa a tu mateix.
9. Rellegir el passat m’havia conduït a rellegir-me, a pensar-me de manera diferent.
10. ¿Era Walter Benjamin qui deia que són els éssers anònims, privats del nom i la memòria, els que sustenten la Història?
11. Vestia completament de negre, però no d’aquell negre reclòs, de dol perpetu i de renúncia de les ancianes d’abans, sinó d’un negre refinat, d’una certa coqueteria clàssica.
12. No sé si els companys generacionals la comparteixen, però tinc la impressió que de petits sempre corríem, no només quan jugàvem, corríem a totes hores, vivíem corrent. I, quan no corríem, grimpàvem.
13. És curiós, això que ens passa quan escrivim sobre algú; quan el coneixem, quan l’entrevistem i el convertim en personatge: passa que, gairebé sense adonar-nos-en, se’ns escampa per dins com un riu silenciós i se’ns fa nostre.
14. No som només conseqüència d’una cabellera pèl-roja o morena, d’uns ulls blaus o negres, som també un estat d’ànim, una història, una idea. Heretem la pell, però ens construïm l’ànima emmotllada d’una munió de noms.
Sota la pell, un arbre
© Pere Pena
Primera edició: març del 2026
© d'aquesta edició: La Fatal SL, 2026
Eclecta editorial és un segell de La Fatal SL
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
