El cor és un caçador solitari és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana del segle XX. Quan es va publicar el 1940, Carson McCullers tot just tenia 23 anys i es va convertir en un fenomen literari. La novel·la, ambientada en un poblet del sud dels Estats Units, narra la història de John Singer, un sordmut solitari que, gràcies al seu posat empàtic i amable, atrau l'interès de tota mena gent. Mick Kelly, l'adolescent també protagonista de la novel·la, que té pressa per fer-se gran; el propietari del cafè on en Singer dina cada dia; un socialista emprenyat i borratxo; un doctor negre frustrat: tots expliquen els seus problemes a John Singer, el seu confident silenciós, i ell els ajuda a canviar les seves vides de maneres imprevisibles. El cor és un caçador solitari és una novel·la commovedora, sensible i profundament humana que explora la solitud, la necessitat per ser compresos i la recerca de l'amor, una història inoblidable que dona veu als marginats, els oblidats i els maltractats. L'altra editorial l'ha publicada en la traducció d'Alba Dedeu. Us n'oferim 14 fragments:
1. Era com un home a qui alguna cosa havia fet descarrilar.
2. Parlar li feia bé. Li agradava sentir-se la veu. Les síl·labes semblaven ressonar i quedar-se surant en l’aire, de manera que cada paraula sonava dues vegades. Es va empassar saliva i es va humitejar els llavis per tornar a parlar. De cop i volta li van venir ganes de tornar a l’habitació tranquil·la del mut per explicar-li els pensaments que tenia al cap. Era una cosa estranya, allò de voler parlar amb un sord-mut. Però se sentia sol.
3. Per naturalesa, les persones són de tots dos sexes, és per aquest motiu que el matrimoni i els afers íntims no ho són tot.
4. I li diré al Senyor: “Jesucrist, tots nosaltres, la gent de color, estem tristos.” I allavòrens ell posarà la seva mà beneïda sobre els nostres caps i en aquell mateix moment ens tornarem blancs com el cotó. És aixins com m’ho he imaginat i ho he sentit en el meu cor una vegada i una atra.
5. Aquesta era la millor cosa de totes: dir la veritat i que la gent l’escoltés.
6. Els seus ulls grisos semblaven copsar tot el que tenia al voltant, i al seu rostre encara hi havia aquella expressió de pau que es veu sovint en els qui són molt savis o en els qui han patit molt.
7. Serem lliures, i aleshores els més intel·ligents podran esclavitzar els altres.
8. Aquestes paraules que tenen al cor no els deixen descansar, o sigui que sempre van ben atrafegats.
9. Cada persona descrivia el mut com volia que fos.
10. Al llarg de la meva vida he vist coses que podrien fer embogir un home. Com a mínim un terç de tota la població del Sud viu i mor en unes condicions comparables a les dels camperols més pobres de qualsevol estat feixista europeu.
11. Quan estava desconcertat o trist sempre sentia una gran necessitat d’escriure al seu amic.
12. El sistema de la democràcia capitalista en el seu conjunt és... una cosa podrida i corrupta. Només tenim dos camins al davant. Un és el feixisme. El segon és una reforma absolutament revolucionària i permanent.
13. L’única solució és que la gent sàpiga. Quan sàpiguen la veritat, ja no els podran continuar oprimint. Quan només la meitat de la gent la sàpiga, haurem guanyat.
14. El consell que et dono és el següent: no provis de fer les coses tu sol.
El cor és un caçador solitari
Carson McCullers
Primera edició: octubre del 2017
© d’aquesta edició: L'Altra Editorial
© de la traducció: Alba Dedeu, 2017
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
