El procés és la gran novel·la inacabada de Kafka (Praga, 3 de juliol del 1883 - Viena, 3 de juny del 1924). Comença amb l'arrest, un matí a la casa de Josef K., per un crim que ni tan sols coneix. Des d'aquest moment, K. s'endinsa en un malson per tal d'esbrinar de què se l'acusa. I ho fa davant d’uns jutges enigmàtics que el sotmeten a investigacions i interrogatoris interminables. Tots els esforços que fa Josef K. per repassar la seva vida i esbrinar les raons de la denúncia i l’arrest fracassen; sense saber com, es troba atrapat dins un laberint desmoralitzador. En aquest ambient despersonalitzat, opressiu i anguniós, Kafka fa una paròdia de l'argot administratiu. Club Editor l'ha publicat en la traducció de Joan Ferrarons. Us n'oferim 14 fragments:
1. Una organització que només dona feina a vigilants corruptes, supervisors beneits i jutges instructors en el millor dels casos modestos, sinó que manté una judicatura d’alt i molt alt rang, amb un seguici incomptable i indispensable d’uixers, escrivents, gendarmes i altres auxiliars, potser botxins i tot.
2. ¿I quin sentit té aquesta organització tan gran, benvolguts senyors? Doncs arrestar persones innocents i emprendre contra elles procediments absurds i en general infructuosos, com en el meu cas. Sent tot plegat tan absurd, ¿com es podria evitar la corrupció absoluta del funcionariat?
3. K tendia a prendre’s les coses tan a la lleugera com podia, no creia mai en el pitjor fins que no arribava, ni solia prendre precaucions de cara al futur, ni tan sols quan tot pintava malament.
4. Perquè no penso pas que sigui culpa seva, és culpa de l’organització, és culpa dels alts funcionaris.
5. La jerarquia i gradació del tribunal era infinita i ni els iniciats no l’acabaven de comprendre.
6. Sempre havia fet progressos, però mai no li podia concretar quins.
7. Vostè forma part de la societat que haig de combatre, però vostè s’hi troba de primera.
8. Una d’aquestes supersticions, per exemple, és que es pot endevinar el desenllaç del procés per la cara de l’acusat, sobretot per la forma dels llavis. Hi ha gent que ha afirmat que, a jutjar pels seus llavis, vostè seria condemnat aviat i amb tota certesa.
9. No corris tant —va fer el sacerdot—, no acceptis cap opinió sense sotmetre-la a examen.
10. També és possible, però, que facin veure que el procés tira endavant amb l’esperança d’obtenir un suborn superior, però serà en va, la l’hi dic ara, perquè jo no subornaré ningú.
11. No es pot negar que és una mica beneit i, per tant, una mica arrogant.
12. Gairebé no pensava en el tribunal; quan li venia al cap, però, li semblava que aquella organització tan intricada havia de tenir algun agafador amagat que caldria trobar en la foscor, a les palpentes, i que permetria aferrar-la, arrencar-la i esclafar-la fàcilment.
13. Quan ja l’havia humiliat prou, normalment l’advocat passava a animar-lo una mica.
14. —La meva innocència no fa pas que la cosa sigui més senzilla —va dir K. No va poder evitar de somriure i va sacsejar el cap a poc a poc—. Tot depèn de moltes subtileses i el tribunal s’hi perd. Al final, però, traurà una greu culpa d’algun lloc on al principi no hi havia res de res.
El procés
© Franz Kafka
© 2025, Joan Ferrarons, per la traducció
© 2025, Club Editor 1959, SLU, per l'edició
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
