"Rainer Maria Rilke (Praga, 4 de desembre del 1875 - Valmont, 29 de desembre del 1926) és el poeta de la solitud i de l'experiència transcendental." Ho diu l'editorial Flâneur, que ha publicat un llibre que recull els passatges més importants que va escriure el poeta (i que estan extrets de cartes, de poemes). Forma part de la col·lecció Fragments, que segueix el rastre escrit que autors atemporals han deixat en la seva obra. Us n'oferim un tast de catorze cites:
1. Deixa que les coses passin: / el que és Bell i el que és Terrible. Tu camina i prou: / cap sensació no és la definitiva. (Das Buch vom Mönchischen Leben, 1899).
2. Pròxim és el país / que anomenem Vida. // El reconeixeràs / per la seva seriositat. (ibíd.)
3. Les coses petites estan tan desproveïdes de petitesa com les grans de grandesa. Una gran bellesa eterna recorre el món sencer, equitablement repartida entre les coses petites i les grans; ja que, per al que és important i essencial, no hi ha justícia en tota la Terra. (Carta a Helmuth Westhoff, 12 de novembre de 1901).
4. Sabem com de malament veiem les coses entre les quals vivim i que sovint ha de venir algú de molt lluny per dir-nos el que ens envolta. ("Vonder Landschaft", 1902.)
5. Si el vostre dia a dia us sembla pobre, no li'n feu càrrec; acuseu-vos a vós mateix, digueu-vos que no sou prou poeta per saber-ne captar les riqueses. (Carta a Franz Xaver Kappus, 17 de febrer de 1903).
6. Per tornar a parlar de la solitud, sembla cada cop més clar que en el fons no és cosa que puguem agafar o deixar. Estem sols. Ens podem enganyar i fingir que no és així. Res més. (ibíd.)
7. Hem d'acceptar la nostra existència tan generosament com es pugui. Tot, també l'inaudit, ha de ser possible. En el fons, només se'ns demana coratge. Ser valents davant de tot el que ens puguem trobar de més estrany, de més sorprenent i de més inexplicable. (ibíd.)
8. No tenim cap motiu per malfiar del nostre món, perquè no està en contra nostre. Si comporta pors, són les nostres pors; si conté abismes, són els nostres abismes; si hi ha perills, ens hem d’esforçar a estimar-los. (ibíd.)
9. Potser tots els dracs de la nostra vida són princeses que només esperen veure'ns bells i coratjosos algun dia. Potser el que ens espanta són, en el fons, coses en perill que esperen que les salvem. (ibíd.)
10. Heu de tenir paciència com un malalt i confiança com un convalescent, perquè potser sou una cosa i l'altra. Encara més: també sou el metge que té l'obligació de vetllar per si mateix. (ibíd.)
11. Difícilment em podran convèncer que la història del fill pròdig no és la llegenda del qui no va voler ser estimat. (Els quaderns de Malte Laurids Brigge, 1910).
12. Qui, per resolució irrevocable, no accepti en algun moment les coses terribles de la vida, qui no les aclami, no prendrà mai possessió dels indicibles plens poders de la nostra existència, se'n mantindrà al marge, i no haurà sigut mai, quan s'emeti el veredicte, ni un viu ni un mort. (Carta a Margot Sizzo-Norris Cyouy, 12 d'abril de 1923.)
13. No hi ha ningú al món en tal situació que la seva ànima no se'n pugui beneficiar d'alguna manera. (Carta a Nora Purtscher-Wydenbruck, 11 d'agost de 1924).
14. Nosaltres, els de l'aquí i l'avui, no estem gens satisfets en el món temporal, i no hi estem subjectes. Avancem més i més cap a les generacions precedents, cap al nostre origen, i cap als que aparentment venen després de nosaltres. (ibíd.)
Fragments Rainer Maria Rilke
Títol original: Ainsi parlRait Rainer Maria Rilke
© Éditions Arfuyen
© de la traducció al català: Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, 2024
© del disseny de la col·lecció: María Peinado Florido i Editorial Flâneur
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
