El filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font ha mort als 91 anys el 9 d’abril de 2026 a Sabadell. Nascut l’1 de maig de 1934 en una casa molt humil a Pujalt, va estudiar al seminari de la Seu d’Urgell per ser capellà. Considerat un dels grans filòsofs de la darrera meitat de segle, va publicar un centenar de treballs sobre història de la filosofia moderna, del pensament català, del pensament cristià i sobre filosofia de la religió. Va traduir al català obres com el Discurs del mètode, de René Descartes, Crítica de la raó pràctica, d'Immanuel Kant, i Pensaments i opuscles, de Blaise Pascal. El recordem oferint-vos el discurs que va fer en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2025), i convidant-vos a llegir un tast de la traducció que va fer dels Poemes essencials de Sant Joan de la Creu (que, editat per Fragmenta, inclou el Càntic espiritual, Nit obscura i Flama d’amor viva).
Càntic espiritual
Esposa
1 ¿On és que t’amagares,
Amat, abandonant-me en el neguit?
Com cérvol t’esquitllares,
havent-me malferit;
t’encalcí tot clamant i eres fugit.
¿Adónde te escondiste,
Amado, y me dejaste con gemido?
Como el ciervo huiste,
habiéndome herido;
salí tras ti clamando y eras ido.
2 Pastors, aquells que anéssiu
per les pletes al puig que tant enyoro,
si és que per sort veiéssiu
aquell que més adoro,
digueu-li que pateixo, peno i moro.
Pastores los que fuerdes
allá por las majadas al otero,
si por ventura vierdes
aquel que yo más quiero,
decidle que adolezco, peno y muero..
3 Cercant el meu Espòs,
aniré per muntanyes i riberes;
ni colliré les flors
ni temeré les feres,
i creuaré els castells i les fronteres.
Buscando mis amores,
iré por esos montes y riberas;
no cogeré las flores
ni temeré las fieras,
y pasaré los fuertes y fronteras.
4 Oh boscos i espessors
plantades per la mà del meu Amat!;
oh prat ple de verdors
de flors tot esmaltat!:
digueu si per vosaltres ha passat.
¡Oh bosques y espesuras
plantadas por la mano del Amado!;
¡oh prado de verduras
de flores esmaltado!:
decid si por vosotros ha pasado.
Resposta de les criatures
5 Mil gràcies vessant,
passà per aquests boscos amb pressura;
i, anant-los esguardant,
només amb sa figura,
abillats els deixà de formosura.
Mil gracias derramando,
pasó por estos sotos con presura;
y, yéndolos mirando,
con sola su figura,
vestidos los dejó de hermosura.
Esposa
6 Ai, qui podrà curar-me!
Acaba de lliurar-te de vritat;
no vulguis enviar-me
mai més cap delegat,
que no em saben respondre a voluntat.
¡Ay, quién podrá sanarme!
Acaba de entregarte ya de vero;
no quieras enviarme
de hoy más ya mensajero,
que no saben decirme lo que quiero.
7 I tots aquells que vaguen
em van de tu mil gràcies contant,
i més i més em llaguen;
i em deixa agonitzant
un no sé què que es queden quequejant.
Y todos cuantos vagan
de ti me van mil gracias refiriendo,
y todos más me llagan;
y déjame muriendo
un no sé qué que quedan balbuciendo.
Poemes essencials
Sant Joan de la Creu
© 2025 Pere Lluís Font per l’edició i la traducció
© publicat per Fragmenta Editorial, S. L. U.
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
