"L'any 1994, mentre tocava en el grup d'havaneres Les veus de Besalú, el grup em va fer l'encàrrec de compondre una havanera utilitzant un text que els hi havien enviat. La lletra, de Francesc A. Picas, era de caràcter pacifista, i relatava el testimoni d'una persona que decideix abandonar l'absurd de la guerra en pro de la pau, i ho fa desertant de la guerra de Cuba", explica Paco Viciana. Una lletra que va dur cua: a pobles com Constantí els van demanar que la retiressin. "La branca conservadora o espanyolista del país se sentia ofesa per aquesta lletra, pel seu caràcter catalanista i independentista. Com podeu suposar, això va comportar propaganda pel tema, i així la vàrem interpretar amb molta expectació al llarg dels anys." Aquí la teniu:
L’avi Quim no va anar a Cuba,
Cuba és terra de valents.
No volen ser més d’Espanya,
volen fer-se independents.
Què se’ns ha perdut a Cuba?
Per què hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble!
Digueu que no, catalans!
L’avi Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat.
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!
No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres, mar i muntanya
i una rosa al mig del pit.
L’avi Quim no va anar a Cuba,
preferí ser desertor.
Qui deserta de la guerra,
porta la pau en el cor.
Pau aquí i pau a Cuba,
pau, progrés i llibertat!
Aixequem-ne una bandera
al bell cim de Montserrat.
Visca, sempre, Catalunya,
i el bon Déu, que ens l’ha donat!
