El sentit de les coses

Tu ets l'ocell que sempre m'empaita,
ets l'arbre, el mar i també ets el sol.
Jo soc la por
i tot el que t'espanta.

Tu ets la boira i les gotes que em cauen,   
jo soc l'espurna que salta del foc.
Tu ets la pluja 
capaç d'apagar-me.

Si fossis de pedra, jo en seria molsa,
si fossis un somni, jo et despertaria.

Tu ets el vidre,
jo les gotes que hi baixen,
ets l'aire, la màgia, la terra i el cos,
jo soc la mort, el dubte i la pausa.

Tu ets "el com" i les coses que marxen,
soc jo qui parla i escolta dels dos?
Tu et fons en silenci
i jo sento que em parles.

Si fossis un llibre, jo en seria lletra,
si fossis un somni, jo et despertaria.