"Cada any, per les Fires de Sant Narcís, els Marrecs de Salt pugen un pilar fins a les portes de la Catedral de Girona. El 2025, per primer cop en anys, el pilar va caure. Encara som aquí s'inspira en el que va passar aquell dia", expliquen Els Amics de les Arts:
Vespre de Tots Sants, castellers per Sant Narcís,
el pilar ha caigut, però encara som aquí.
A la catedral, un silenci compungit,
el pilar ha caigut, però encara som aquí.
Encara som aquí.
Sents la decepció com un cop de puny al pit,
el pilar ha caigut, però encara som aquí.
Sols haurem perdut si ho abandonem així.
El pilar ha caigut, però encara som aquí.
Encara som aquí. Encara...
Germà! Atacarem el cim, farem un nou intent.
Aixeca't, pren aquesta ràbia que sents,
que sí, germà, que algú ens farà cançó,
un himne pels vençuts i un dia somriurem
perquè hi haurà un vers que parli de tu.
No en direm fracàs, en direm ser a mig camí,
que no està tot dit, encara som aquí.
Avancem de nou entre aplaudiments i crits,
que no està tot dit, encara som aquí.
Encara som aquí, deu ser la força dels qui ja ho han fet abans,
deu ser la cara amb què ens miren els infants.
Deu ser el meu poble, que tan fàcilment no cau,
o potser no, només ets tu que t'has fet gran.
Germà! Que ho hem tornat a fer.
Que som de nou a dalt,
que tota la ciutat ho està celebrant.
Em sents, germà? Que algú ens farà cançó,
un himne pels vençuts, i un dia somriurem
perquè hi haurà un vers que parli de tu.
I un dia somriurem
perquè hi haurà un vers que parli de tu,
que parli de tu, que parli de tu.
