La cançó de l'estiu de The Tyets sona així:
Perduts a una masia enmig dels gira-sols,
una taula ben llarga i els amics a prop
era això, era això,
sempre volem massa i necessitem poc.
Amb un vi natural, amb un Viña del Mar,
mentre hi sigueu vosaltres a mi m’és igual,
i eternes les converses que allarguem fins tard
i ens queda clar
que era això, era això,
sempre volem massa i necessitem poc.
Era això, era això,
tot el que buscava, ho tenia ben a prop.
Tot i que els anys ens passin,
que per sempre ens seguim veient,
que puguem fer-ho fàcil,
i que hi siguem tots l’any vinent.
Tot i que els anys ens passin,
que per sempre ens seguim veient,
que puguem fer-ho fàcil,
i que hi siguem tots l’any vinent.
Era això!
Sempre volem massa i necessitem poc.
Era això, era això,
tot el que buscava, ho tenia ben a prop.
Tot el que buscava, ho tenia ben a prop.
Fa temps que espero i crec que he encertat el camí,
i m’accelero cada cop que em diuen de fer un pla així.
Fa temps que espero i crec que he encertat el camí,
i m’accelero cada cop que penso que era això.
Era això, era això,
sempre volem massa i necessitem poc.
Era això, era això,
tot el que buscava, ho tenia ben a prop.
