Redacció
Raimon es va fer ben seva una de les cançons més conegudes de Víctor Jara (28 de setembre del 1932 - 16 de setembre del 1973). N'escoltem la versió valenciana i l'original mentre tornem a la fàbrica, a aquells cinc minuts en què la vida era eterna.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica,
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara,
res no t'importava,
perquè et trobaries amb ell,
amb ell, amb ell, amb ell, amb ell.
Només una estona,
la vida és eterna en aquesta estona.
Sona la sirena,
torna a la faena
i tu caminaves,
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica,
allà on treballava Manuel.
El somriure ample,
la pluja a la cara,
res no t'importava
perquè et trobaries amb ell,
amb ell, amb ell, amb ell, amb ell.
Que marxà a la serra,
que gens de mal feia,
que marxà a la serra,
i en ben poca estona
ells el destrossaren.
Sona la sirena,
torna a la faena,
molts ja no tornaren,
tampoc el Manuel.
Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica,
allà on treballava Manuel.
Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica,
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él, con él.
Son cinco minutos,
la vida es eterna
en cinco minutos.
Suena la sirena,
de vuelta al trabajo,
y tú caminando,
lo iluminas todo,
los cinco minutos
te hacen florecer.
Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica,
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha,
la lluvia en el pelo,
no importaba nada,
ibas a encontrarte con él,
con él, con él, con él.
Que partió a la sierra,
que nunca hizo daño,
que partió a la sierra,
y en cinco minutos,
quedó destrozado,
suena la sirena,
de vuelta al trabajo,
muchos no volvieron,
tampoco Manuel.
Te recuerdo Amanda,
la calle mojada,
corriendo a la fábrica,
donde trabajaba Manuel.
