Ves i digue-li a la pluja
que no torni a venir.
Digue-li a la soledat
que no la vull avui.
Ets la soga que m'aguanta
i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer néixer als somnis,
la que me'ls fa malbé.
Cada nit, tinc un desig,
la lluna per tu robaria.
Frises per la seva llum,
una obsessió a la llunyania.
Un somrís, tan mal ferit,
pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc,
no ets l'única estrella de la nit.
No ho ets.
Digues que el que ara sento
no és de veritat,
tot el que no són per creure,
per creure en un instant.
Cada nit, tinc un desig,
la lluna per tu robaria.
Frises per la seva llum,
una obsessió a la llunyania.
Un somrís, tan mal ferit,
pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc,
no ets l'única estrella de la nit.
No ho ets.
Esaiozu euriari, berriz ez jausteko,
esan bakardadeari, gaur ez etortzeko.
Eusten nauen soka zara, eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.
Zuretzat, ilargia, lapurtuko nuke gauero.
Eta zu, itsu zaude, bere argia ikusteko.
Irrifarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua, itzali da, ez zara gaueko izar bakarra,
ez zara.
Esan sentitzen dudana, ez dela egia
une baten sinisteko, ez garen guztia.
Zuretzat, ilargia, lapurtuko nuke gauero.
Eta zu, itsu zaude, bere argia ikusteko.
Irrifarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua, itzali da, ez zara gaueko izar bakarra,
ez zara.
