Inigualable

Ets tu
la meva rosa de Sant Jordi
i el meu primer petó de l’any.
Per molt que ara sembli obvi,
abans ni m’ho podria pensar.

Llegia sobre enamorar-me
i ens vam creuar per casualitat.
El que hem de viure no ho esborris,
que no és ficció, que és realitat.

Estàs feta d’aigua, quasi te m’escapes.
Deien que preguntes per mi i això et delata.
Després, com no, serà pitjor,
i tinc més set cada vegada.

Estàs feta d’aigua, quasi te m’escapes.
Deien que preguntes per mi i això et delata.
Després, com no, serà pitjor,
perquè tu ets inigualable.
Inigualable.
Perquè tu ets inigualable.

Ets tu qui no em deixa dormir,
ets tu qui voldré repetir,
ets tu qui m’ha fet descobrir
que els ídols de nosaltres són més que paraules.

Només una oportunitat,
i mira on hem arribat.
Sabia que era de veritat.

Estàs feta d’aigua, quasi te m’escapes.
Deien que preguntes per mi i això et delata.
Després, com no, serà pitjor,
perquè tu ets inigualable.
Inigualable.

Només una oportunitat,
i mira on hem arribat.
Sabia que era de veritat.

Estàs feta d’aigua, quasi te m’escapes.
Deien que preguntes per mi i això et delata.
Després, com no, serà pitjor,
i tinc més set cada vegada.

Estàs feta d’aigua, quasi te m’escapes.
Deien que preguntes per mi i això et delata.
Després, com no, serà pitjor,
perquè tu ets inigualable.
Inigualable.
Perquè tu ets inigualable.