Malalts del cel

Ànimes orfes, absència divina/ encarnacions que travessen el temps


Del segle XX a mitjans dels setanta,
una fornada de malalts del cel
van viatjar a l'arcàdia somiada,
proa a la llum, navegant a la contra del vent.

Ànimes orfes, absència divina,
encarnacions que travessen el temps,
en la cruïlla de nous i vells mites
portes s'obriren a la percepció de la ment.

Dona'm cel amb el cor, lleva el vel a la mort.

Foc de l'esperit als descampats del seny,
peten els miralls i al darrere només hi ha
un present etern.

Blues oriental al cafè Malatesta,
còsmica dèria, els ulls extasiats,
comunitat de raó i psicodèlia,
naturalesa dispersa en mil realitats:

estranyes, forànies, llunyanes,
abstractes, penjades en cordes,
molt rares, alienes, connexes,
perfectes, para... paral·leles.

Llarga és la història i no s'ha acabat.

Foto: Jordi Palmer

Data de publicació: 20 d'octubre de 2016
Última modificació: 24 de juny de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze