Sílvia Pérez Cruz interpreta una versió del poema Salm i paràbola de la memòria pròdiga, de Maria Cabrera.
Que retrobi la memòria,
la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!
Els fils que em lliguen als teus noms,
a les teves mans, al teu crani rotund,
al teu riure que no m'agradava,
Quan jo només volia anar a collir, pare meu!
Fonoll passat el pont dels vermells, pare meu!
Que trobi intactes les meves condemnes, pare meu!
Condemnes de nena de set anys, pare meu!
Que trobi intactes, pare meu, la teva història i la meva,
pare meu, juntes, volent-se, la teva història i la meva.
Gall, gallina o poll, pare meu?,
Gall, gallina o poll, pare meu?,
Com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara.
Com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara.
Com mai no van poder ser,
com mai no podran ser, ara,
Com mai no van poder ser,
com mai no podran ser.
Gall, gallina o poll, pare meu?
Pare meu.
Pare meu, que ja no ets al poble.
Foto: Cesar Lucamado, Facebook Sílvia Pérez Cruz
