Ginestà ha publicat Perdre el cap, el darrer avançament del que serà el seu cinquè disc, Gira tot igual, però diferent, que sortirà el 16 d’abril.
Soc teva, no sé en qui m’he convertit,
diré de cop el que mai t’havia dit,
et veig després, aquesta nit.
Em vas mirar i res tenia sentit,
potser no soc la més maca,
però almenys t’hauràs divertit,
i no ho entenc: ets al meu llit.
I jo em vaig sorprendre més,
però qui no s’arrisca no aconsegueix res.
Vull fer-te petons tota la vida,
fer un vocabulari inventat.
Si ajuntem cognoms, ¿què passaria?
Que la por s’escapi pel terrat!
I fer-nos vells,
que el temps em faci perdre el cap al teu costat,
i de la mà creuant la porta.
I ara passejo amb aquest miracle,
i fa bon dia perquè ho vol així.
Fa fora els núvols miserables només per mi.
Va tan guapíssim que m’espanta que marxi
amb la primera que li faci ullets,
i amago tots els meus fantasmes per d’aquí un temps.
I jo em vaig sorprendre més,
però qui no s’arrisca no aconsegueix res.
Vull fer-te petons tota la vida,
fer un vocabulari inventat.
Si ajuntem cognoms, ¿què passaria?
Que la por s’escapi pel terrat!
I fer-nos vells,
que el temps em faci perdre el cap al teu costat,
i de la mà creuant la porta.
