Tendre instant
que ara vas i vens
a veure'ns,
ens abrigaràs
abans no arribi el sol.
Ara arribes tard,
ara ella ha marxat i sembla
que no pugui ser
que els dies estan esborrant
els moments que érem meitats
tan refugiats mentre plou
Ara plouen espantats
tots aquells moments de nits tan fredes.
I arriba l'instant malalt
que ens fa ser tan lluny de les nostres mans.
Veus les gavines que tornen a ser
al teu costat mentre plou.
No hi ha un lloc més segur
quan la pluja que ens ve al damunt
no ens deixa veure-hi clar
i els paraigües antics
van repetint:
Fa masses anys que plou,
plou i no para,
i avui plou,
plou i no vol parar.
Ara et mous,
tothom s'amaga
sota la pell d'un mateix,
tan cansats d'esperar
tot el temps que hem trigat
per poder acceptar que avui plou
i saber a on refugiar-nos mentre plou.
Foto: Facebook Inspira
