Els ulls delaten que et fa figa el cor,
que ets al fons, que no pots.
Que algú ha obert la ferida un altre cop,
que el dolor va calant més fons a poc a poc.
Que s’ha pansit la il·lusió,
però no has de tenir cap por,
que jo soc aquí si ho vols.
Puc passar les nits en vetlla si no dorms,
puc provar d’espantar tots els teus malsons,
dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no puc cantar-te a cau d’orella una cançó.
Sempre pacient a l’ombra del teu cor,
t’he esperat sense cap condició,
i si avui ens necessitem tots dos,
saps prou bé que aquí em tens,
que no em moc, com sempre soc a prop.
Si no et queda cap racó d’esperança,
puc ser jo qui et tregui d’aquí si ho vols.
Puc passar les nits en vetlla si no dorms,
puc provar d’espantar tots els teus malsons,
dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no puc cantar-te a cau d’orella una cançó.
Puc passar les nits en vetlla si no dorms,
puc provar d’espantar tots els teus malsons,
dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no puc cantar-te a cau d’orella una cançó.
