Roba Estesa dirà adeu als escenaris. Després d'exhaurir en menys d'un dia les entrades per al concert de comiat de l'11 de desembre (al Paral·lel 62 de Barcelona), en faran un segon, el 12 de desembre (en podeu comprar les entrades aquí). "L’última Estesa" serà una trobada col·lectiva carregada d’emoció, memòria i agraïment. Durant una dècada, Roba Estesa ha estat més que un grup de música. Ha estat motor de transformació, espai d’empoderament col·lectiu i altaveu de lluites socials, feministes i LGTBIQ+. I també ha estat una comunitat de dones i identitats dissidents que han trencat esquemes i han obert camí a noves generacions d’artistes. És per això que en aquests darrers concerts participaran totes les persones que han format part de la banda al llarg dels anys, i també algunes artistes convidades, com per exemple Alosa. Us oferim una de les cançons més conegudes de Roba Estesa:
Les criades
Tenim l'alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.
Reservem totes les forces,
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades
i esmolades per lluitar.
No cosirem mai més els vostres botons,
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció, no desarem mai les agulles,
que ens han fet les mans tant dures
per ofegar tots els nostres malsons
i per punxar-los els collons.
Tenim la dissort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.
I reservem l'afany de riure,
perquè el plor no ens entristeixi.
Tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar.
No cosirem mai més els vostres botons,
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció, no desarem mai les agulles,
que ens han fet les mans tant dures
per ofegar tots els nostres malsons
i per punxar-los els collons.
Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.
Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!
No cosirem mai més els vostres botons,
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció (atenció!), no desarem mai les agulles,
que ens han fet les mans tant dures
per ofegar tots els nostres malsons
i per punxar-los els collons.
No cosirem mai més els vostres botons,
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció (atenció!), no desarem mai les agulles,
que ens han fet les mans tant dures
per ofegar tots els nostres malsons
i per punxar-los els collons.
