Durant la festivitat del Corpus Christi del 7 de juny de 1640, conegut com el Corpus de Sang, els segadors es van revoltar a Barcelona contra les polítiques del rei Felip IV. La població patia l'allotjament forçós de les tropes reials —a les quals els pagesos havien d'alimentar i donar sostre gratuïtament— i els nous tributs de guerra, que exigien homes i diners per als conflictes de la Corona espanyola. Els saquejos, robatoris i violacions comessos pels soldats van acabar de desfermar la fúria popular. Us convidem a llegir, d'una banda, el romanç original, documentat per Manuel Milà i Fontanals al seu Romancerillo catalán (1882). I d'altra banda, us n'oferim la versió actual, que va ser adaptada per Emili Guanyavents el 1899, musicada per Francesc Alió el 1892 i declarada himne oficial de Catalunya el 1993. En el vídeo el canten més de 300 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i del Palau, dirigits per Simon Halsey, en el concert de Sant Esteve del Palau de la Música Catalana:
La versió antiga:
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el Rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran, que la palla va cara!
Segueu arran!
El comte-duc d'Olivars
temps ha que li burxà l'orella:
"—Ara és hora, Nostre Rei,
ara és hora que fem guerra."
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
passaren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.
Ja n'han cremada una església,
que Santa Coloma es deia;
cremant albes i casulles,
cremant calces i patenes.
Del pa que no n'era blanc
deien que era massa negre
i en donaven als cavalls
tot per desolar la terra.
Del vi que, no n'era bo
deien que era massa agre
i en regaven els carrers
tot per desolar la terra.
Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.
Ja en daren part al Virrei
del mal que aquells soldats feien;
"—Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre!"
En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.
En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.
Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres,
amb el nom de Segadors
perquè n'eren temps de sega.
De tres guardes que n'hi ha,
ja n'han mort a la primera;
anaren a la presó,
a dar llibertat als presos.
Ara eren els diputats
i els jutges de l'audiència,
i mataren al Virrei
al fugir-ne la galera.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra
"—On és vostre capità?
Quina és vostra bandera?"
Ja van treure el bon Jesús,
tot cobert amb un vel negre.
Ja van treure el bon Jesús,
tot cobert amb un vel negre:
"—Aquí és nostre capità!
Aquesta és nostra bandera!
A les armes catalans,
que el Rei ens declara guerra!"
Segueu arran!
Segueu arran, que la palla va cara!
La versió actual
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
