Redacció
Xavi Sarrià ha gravat la seva cançó Un foc que creix amb Ginestà. El videoclip, fet per Iconic Film, tal com expliquen, "ha estat enregistrat a Benlloc, a la zona afectada per una nova línia MAT i pel macroprojecte MAGDA, que pretén arrasar 500 hectàrees de terra fèrtil. Ha estat protagonitzat per Sònia Ninyerola, per veïnes i veïns de Benlloc i Borriol, i dansaores del Morro Falquí del Poble Nou de Benitatxell."
A l’ombria de la serra
l’aigua fresca ens dona vida,
i sentim que toquem mare
quan la penya grossa ens mira,
a l’horitzó baixa el sol i ens besa el front.
Mentre em parles en veu baixa,
la vall ens omple de calma,
i deixem fluir les hores
lluny del caos que ens ha fet sentir-nos sols.
Tanco els ulls, t’escolte el cor.
I naixen estels, diminuts i brillants,
guies i fars d’un país de pobles blancs.
És el correfoc de la nostra galàxia,
històries i records que guardem com tresors.
Perquè som d’arrels profundes
i hem après a enfortir-les
amb les mans, amb el cor, com abelles i flors,
si et cuides em cuides, l’equilibri no és esforç,
estem ací, sobrevivim i si ens mirem als ulls...
Sentim un foc que creix a dins del pit,
si es fa de nit dona’m la mà,
mai no cauré al teu costat,
al teu costat.
I celebrem tot el que som i el que vindrà,
si es fa de nit dona’m la mà,
mai no cauré al teu costat,
al teu costat.
Tornem a córrer pel poble
com quan érem petitets,
als últims carrers la lloma
és l’amagatall secret,
una altra nit em dones la mà i jo somric.
Hem portat unes guitarres
uns llaüts, unes dolçaines,
i les cançons i rebel·lies
filles de les valls morisques d’on venim,
riem i amb un bufit i ens enlairem.
I cantem la granaïna com el tio Palero
riberenques, boleros, Al Tall, Orxata i ZOO
que si la nostra història
l’han prohibit els vencedors,
perviu en l’emoció que sentim en les cançons
La nostra sobirania comença amb l’autoestima,
la nostra tradició és desafiar la por,
i vivim i cantem i ens divertim i entenem
que sostenint-nos resistim i si ens mirem als ulls
Sentim un foc que creix a dins del pit,
si es fa de nit dona’m la mà,
mai no cauré al teu costat,
al teu costat.
I celebrem tot el que som i el que vindrà,
si es fa de nit dona’m la mà,
mai no cauré al teu costat,
al teu costat.
I tornem a capbussar-nos al barranc de l’Encantà,
amb l’estiu acaronant-nos per la penya Foradà,
i quan l’últim raig mossega el Puig Campana
el Montgó a les mans i als teus ulls Aitana.
Al mocador brodat ja no hi ha llàgrimes,
les emocions ja no són subterrànies,
a dalt de la serra hi ha una ermita,
i quan et bese al front el Montcabrer ens mira.
Sentim un foc que creix a dins del pit,
si es fa de nit dona’m la mà,
mai no cauré al teu costat,
al teu costat.
I celebrem tot el que som i el que vindrà
si es fa de nit dona’m la mà,
mai no cauré al teu costat,
al teu costat.
