Arnau Obiols (la Seu d'Urgell, 1985) ha publicat Ocelltambor, un disc lluminós que neix de l’escolta atenta del món i de la fascinació per cada petit detall. Enmig del soroll i les atrocitats que sacsegen el nostre temps, aquest treball celebra el dret i la sort de viure. Entre la llum i l’ombra, la vida i la mort, el disc esdevé un espai de calma i bellesa, on cada so és una invitació a reconnectar amb allò essencial. Us n'oferim una cançó:
Només tenim una
oportunitat,
tan sols un cop i prou.
Quina sort coincidir
amb tu i tu i tu,
la fortuna de compartir el camí.
Desitjo que visqueu
prou temps,
que al final la pell
s'arrugui de madura.
Deixeu córrer els plors
com ho fan els salts d'un riu,
cuideu els somriures
com si fos el vostre niu.
Inabastables com són
el temps i l'univers,
i ens ha tocat ser
junts ara i aquí.
Que la vida és com aquest penjoll,
cadena de plata que portes al coll.
Única, fràgil, bonica, difícil.
A viure!
