Ginestà, el grup format pels germans Júlia i Pau Serrasolsas, ha tret una nova cançó, Les coses senzilles. I han anunciat que la propera primavera publicaran nou disc.
No sé què volia ser de gran
però ara vull fer coses petites,
vull ser un trosset de raig de sol
que fa que et floreixin les piles.
La vida està passant volant
i anar volant no és mai la vida,
vull ser el perill que té l’amor,
ser més cigala que formiga.
Potser el món ens fa mal
i l’amor ve i se’n va:
papallones amb ales de vidre
i si et dic la veritat, jo també he dit mentides.
Que l’amor em rebenti a les mans,
que m’estimo molt millor que abans,
estava perdut aprenent a viure.
Que l’amor em rebenti a les mans,
que m’estimo molt millor que abans,
m’estava perdent les coses senzilles.
Tot allò que ja has viscut
és com sorra que no tornarà als teus dits.
Les victòries del passat,
les vergonyes sempre les durem a dins
Però avui celebrem que estem bé,
celebrem-ho pels dies dolents.
Avui celebrem que estem bé, molt bé!
Potser el món ens fa mal
i l’amor ve i se’n va:
papallones amb ales de vidre
i si et dic la veritat, jo també he dit mentides.
Que l’amor em rebenti a les mans,
que m’estimo molt millor que abans,
estava perdut aprenent a viure.
Que l’amor em rebenti a les mans,
que m’estimo molt millor que abans,
m’estava perdent les coses senzilles.
Que l’amor em rebenti a les mans,
que m’estimo molt millor que abans,
estava perdut aprenent a viure.
Que l’amor em rebenti a les mans,
que m’estimo molt millor que abans,
m’estava perdent les coses senzilles.
