Al voltant de la cançó van créixer les especulacions sobre quina història d'amor hi havia al darrere, fins que Carles Sabater va aclarir que estava dedicada a la lluna. Inabastable. Llunyana i aquí alhora. Costa de creure que no hi hagués també una persona al darrere. Però potser sí que estava dedicada només a la lluna, símbol de feminitat, encarnació de la noia inassolible que no es pot arribar a tenir mai.
A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny,
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré.
Servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré.
Servil i acabat, boig per tu.

Marta Bellvehí