Joan Vinyoli

En llegim el poema «Projectes de felicitat» acompanyat d'una caricatura de Matías

Projectes de felicitat


Ens vàrem perdre en el pas
inacabable i únic
de l’un a l’altre:
                   parlaríem
de tot en clar dia just,
se’ns tornaria la veu
com un silenci de rosada
damunt l’herba a la nit,
reposaríem els ulls
damunt l’ordre dels camps
i les illes poblades
de gavians i d’ullastres.

Però un dia, en caient
la tarda fora camp,
vam encendre un gran foc
en una morta oliveda
i amb mans tremoses ens posàrem
buscalls encesos a la boca
i ens n’omplírem el pit.
I vam morir, mai no morint,
com de cremades d’últim grau.


Del llibre Encara les paraules, del volum Poesia completa.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...