No m'esborris

Violència. La cara cremada, el futur arrencat. Les víctimes són sobretot dones i nens. Els motius pels quals els han llançat àcid i els han desfigurat la pell són propostes de matrimoni rebutjades o enveges. Qui les protegeix? Ningú. És més, quan la dignitat d'una família ha estat tacada, hi ha territoris amb lleis que legitimen aquesta opció. Un càstig etern, una etiqueta dolorosa, una forma macabra de desdibuixar la identitat. El fotògraf Asghar Khamseh mostra les persones que han aconseguit sobreviure als atacs rebuts a l'Iran, el país on, segons les estadístiques oficials, el problema augmenta. Denunciem amb el projecte fotogràfic Fire of Hatred(El foc de l'odi) una realitat que mai s'hauria de permetre.


Somayeh Mehri tenia 29 anys, vivia a Barm (territori de Kerman, 1164 km al sud de Teheran). El seu marit l'assetjava, la perseguia, la tancava. Va decidir divorciar-se'n. El juny del 2011 l'home va llançar àcid a la cara i al cos d'ella i de les seves filles, la Raana i la Nazanin. Van quedar desfigurades. Raana, de tres anys, va perdre l'ull dret. Somayeh va perdre els dos ulls. Va sobreviure durant quatre anys i, tot i les operacions, va morir l'abril del 2015. Les seves filles viuen amb el pare.
 

Masoumeh Atai té 32 anys. Viu a Esfahan (província ubicada 451 km al sud de Teheran). El 2008 es va divorciar del seu marit, tenia un nen. El seu sogre no permetia aquesta situació i li va demanar que tornés amb ell. No hi va estar d'acord. Va ser atacada amb àcid i va perdre la vista. Acumula moltes cirurgies, però encara en necessita més.
 

Shirin Mohamadi té 18 anys i viu a Teheran. Va dir que no al seu pretendent i ell li va llançar àcid. Shirin va perdre l'ull dret, el nas, una de les orelles. La boca i altres parts del cos també van rebre cremades. Ha patit nombroses operacions, però encara en necessita més.
 

Raana Por Amrai té 38 anys i Fatemeh Qalandari en té 8. Viuen a Kohdast (a la província de Lorestan). El cunyat de Ranna la feia culpable del fet que la seva dona li hagués demanat el divorci. El juliol del 2015, va llançar-li àcid a la cara, els ulls i parts del coll. A la petita Fatemeh, va destrossar-li l'omoplat, les mans i els ronyons. Les dues han rebut nombroses operacions, però encara en necessiten més.
 

Mohsen Mortazavi té 34 anys. Viu a Teheran. El 2012 va començar una feina. El primer dia, el que havia de ser un company de treball li va llançar 3 litres d'àcid sulfúric i el va apunyalar 16 vegades. Ho va fer com a venjança per les trucades de broma que suposadament li havia fet. Després d'atacar-lo va saber que no havia estat Mohsen qui hi havia a l'altra banda del telèfon. Era massa tard: ja havia quedat totalment desfigurat. Va perdre l'ull dret, la pell del cap, el timpà dret i l'orella. 
 

Mahnaz Kazemi té 39 anys i viu a Qom (província situada a 130 km del sud de Teheran). El seu marit sempre la pegava i la maltractava. Ella se'n volia divorciar. Quan va saber que anava a fer la petició, el 13 de juliol de 2007, la va atacar amb àcid. Mahnaz va perdre l'ull esquerre i l'oïda per complet. Ha rebut nombroses operacions, però encara en necessita més.
 

Maryam Zamani (38 anys) és la mare d'Arezo Hashemi Nezhad (13 anys) i viuen a Teheran. El 2010, mentre Maryam dormia amb les seves tres filles, la dona del seu germà, per enveges, les va atacar. Les dues han quedat desfigurades. Han rebut nombroses operacions, però encara en necessiten més.
 

Zivas Parvin té 37 anys i viu a Sarabeleh (650 km de l'oest de Teheran). Després que morís el seu marit, el cunyat li va proposar diverses vegades matrimoni. Ella s'hi va negar. Com a revenja, el 9 de juliol de 2011, mentre Zivas i la seva filla Yasra de 18 anys dormien, els va llançar àcid. Divuit dies després, Yasra va morir. Zivas va perdre l'ull esquerre. A la foto que ens mostra, hi veiem Zivar abans que fos atacada.