Foto: Inés Cornelles
A Catorze aspirem a ser, fer i encomanar cultura. Publiquem textos literaris amb l’objectiu de fer créixer les ganes de llegir bona literatura. I ho fem a partir d’una filosofia que he intentat resumir en 14 punts:
1. No ens cenyim a les novetats literàries. Més aviat tendim a recuperar textos que ja han desaparegut de les taules de novetats però que considerem interessants. Podem publicar un tast de la nova novel·la de Joan-Lluís Lluís, «El navegant», al costat de fragments d’«El món d’ahir» de Stefan Zweig i de «Verd aigua» de Marisa Madieri.
2. En lloc de publicar articles sobre llibres, preferim mostrar un fragment o un capítol d’un llibre als lectors, perquè en puguin gaudir sense intermediaris. Ens agrada especialment publicar tastos editorials de llibres de contes o de poemaris, perquè això ens permet regalar als lectors un conte o un poema sencer, del principi al final.
3. En lloc de publicar entrevistes promocionals, preferim entrevistar els autors quan no estan pendents de vendre’ns un llibre concret i, doncs, estan més predisposats a parlar de tot.
4. Anem a la nostra, no fem un seguiment estricte de l’actualitat literària i parlem dels llibres que volem. Treballem amb una llibertat absoluta i irrenunciable.
5. Fem servir les efemèrides com a excusa per parlar de determinats autors i per recuperar-ne textos.
6. Preferim no publicar crítiques destructives contra llibres concrets. Si considerem que un llibre no val la pena, no en parlem i en paus.
7. Tampoc ens dediquem a alimentar polèmiques culturals. Creiem que el debat és sa, però la nostra feina és divulgar cultura i no pas prendre partit en discussions endogàmiques que massa sovint s’allunyen dels interessos del públic lector.
8. A Catorze treballem pensant en la gent que llegeix i no pas en el gremi editorial.
9. Parlar només dels llibres que ens sembla que valen la pena ens ha convertit en prescriptors. Els nostres lectors entenen que si parlem d’un llibre és perquè l’estem recomanant. De tota manera, com que els millors prescriptors són els llibreters, cada dijous publiquem la secció «La llibreria llegeix», en què un llibreter fa una recomanació argumentada d’un llibre.
10. A la secció «En veu alta», l’actriu Sílvia Bel recita cada setmana un poema o un text en prosa. Ser una plataforma digital permet que la literatura no només es pugui llegir, sinó que també es pugui escoltar.
11. Tenim una secció, «Entre línies», que pretén donar visibilitat als traductors i que consisteix en una conversa en vídeo entre un escriptor català i un traductor seu. Ho hem fet amb Jaume Cabré i la seva traductora a l’italià, Stefania Maria Ciminelli; amb Maria Barbal i la seva traductora a l’alemany, Heike Nottebaum; i amb Albert Sánchez Piñol i la seva traductora al rus, Nina Avrova.
12. Quan un llibre està descatalogat i no es pot trobar enlloc, a Catorze ens plantegem la possibilitat de publicar-lo sencer per donar-li una nova vida en format digital. És el que hem fet amb l’àlbum il·lustrat Donetes.
13. Tenim una secció diària que es diu «Les 14» en què demanem a un personatge destacat en algun àmbit que triï les seves 14 cançons preferides, les seves 14 pel·lícules preferides o les seves 14 lectures preferides. En el cas dels llibres, posem un enllaç a llibres.cat perquè els nostres lectors els puguin comprar directament.
14. Catorze és sobretot una plataforma de creació i, com a tal, publica textos literaris escrits especialment per ser publicats a Catorze. En aquest sentit, ens agrada donar veu a escriptors coneguts –hem publicat un conte inèdit d’Imma Monsó i poemes inèdits de Joan Margarit– però també a autors que comencen i veuen en nosaltres una finestra oberta al món.
9
1
