joan manuel serrat fa vint anys que tinc vint anys
DOQue en passa de SOLpressa el DOtemps! No es pot anar carregat si es vol fer SOLvia. La vida és cosa de vaDOlents, que tot plegat són quatre SOLdies i el temps no deixa gaire DOtemps.
LAPassa de presSOLsa, com se DOm'ha pasLAsat RE7 DOde moda aquella americana blanFAca LAque encara SOLno havia DOestreLAnat RE7 DOi ensenya, el malparit, la tramFApa, LAtot just el SOLjoc ja s'ha DOacaLAbat. RE7 DOAixò s'està ensorrant. Afanya't i viFAne. Et truco d'una cabiSOLna, l'única que funciona a la DOciutat. LADeixa-ho córrer SOLtot. Surt de la DOpetxiLAna RE7 SOLi afanya't, que farem DOtard.
Ens hem de deSOLsempalleDOgar dels costums que mantenim i no ens aSOLgraden, dels desamors que hem de purDOgar, de les vergonyes amaSOLgades que ni mengen ni deixen menDOjar.
Amb els diplomes i els ressentiFAments, DOcalar foc al bagul de les disfresFAses. DOEscampar les cendres al FAvent DOi rescatar les infanteFAses DOfinades prematuraFAment.
