Li LAm juro pel FA que més esSOL timo
que el d’aLAm vui ha estat FA un fet aïSOL llat,
que pucLAm fer aquesta FA feina. Els DO dies que SOL vénen,
vosDO tè no s’ha FA de preocuSOL par.
Que ho lleLAm geixo ara FA a casa amb més SOL calma.
Ho faLAm ré cent veFA gades si SOL cal.
Que tinLAm dré molta FA cura, la DO pell ben gruiSOL xuda
i demàDO no cauFA ré en el SOL parany.
NomésFA deixi’m un miSOL nut,
i entenLAm drà perSOL fectaREm ment el SOL que he visFA cut.
El foLAm rat del teFA ló em permeSOL tia
espiLAm ar com enFA trava la SOL gent.
Els acLAm tors escalFA faven, els DO tècnics fuSOL maven.
Me n’he aDO nat al meu FA lloc impaSOL cient.
I DéuLAm meu! Vostè FA ha vist l’arrenSOL cada?
La plateLAm a arraFA pada al seSOL ient!
Ai! QuanLAm jo ja auFA gurava uDO na nit exSOL cel·lent,
un actorDO s’ha enFA callat a SOL mig fer.
Un siFA lenci massa SOL llarg.
He miLAm rat el SOL text inREm tenSOL tant-lo ajuFA dar.
Amb un vers he ensopeSOL gat
i a dinsLAm meu alSOL guna REm cosa SOL s’ha trenFA cat. LA#→ SOL
Com potDO ser? Com ho FA fa?
Com unLAm vers que porta esFA crit 400 DO anys
pot esFA tar parlant claraLAm ment de MI mi?
Qui ho sapDO fer? És huFA mà?
Qui té elLAm do? Qui és que no FA sent, però pot desDO criure
el queFA l’altra gent porta LAm tan a MI dins?
I llaLAm vors el seFA güent que reSOL cordo
són xiuLAm lets de la FA gent, la reSOL mor,
un que alLAm fons s’aixeFA cava, de DO cop llums de SOL sala,
el prosDO ceni escoFA pint el teSOL ló.
Un acLAm tor de miFA rada feSOL rotge
cap aLAm mi dient-me FA el nom del SOL porc.
Amb el ditLAm m’apuntaFA va. SeDO nyor, com criSOL dava!
El deDO so l’aguanFA tava, per SOL sort.
Si es poFA gués posar al meu SOL lloc,
entenLAm dria SOL com se REm n’ha de SOL ser de FA fort
quan hi ha un vers que diu aiSOL xí,
i disLAm culpi’m SOL si no REm soc SOL massa preFA cís. LA#→ SOL
Els vaDO lents, els vaFA lents
sucumLAm beixen a la FA mort un cop noDO més
i els coFA vards, senyor, moren LAm constantMI ment.
Els vaDO lents, els vaFA lents
sucumLAm beixen a la FA mort un cop noDO més
i els coFA vards, senyor, moren LAm constantMI ment.
DO FA LAm→ SOL FA
DO FA LAm→ SOL MI x2
LAm
que el d’a
que puc
vos
Que ho lle
Ho fa
Que tin
i demà
Només
i enten
El fo
espi
Els ac
Me n’he a
I Déu
La plate
Ai! Quan
un actor
Un si
He mi
Amb un vers he ensope
i a dins
Com pot
Com un
pot es
Qui ho sap
Qui té el
el que
I lla
són xiu
un que al
el pros
Un ac
cap a
Amb el dit
El de
Si es po
enten
quan hi ha un vers que diu ai
i dis
Els va
sucum
i els co
Els va
sucum
i els co
