els amics de les arts les paraules que triem no dir
DO#mSILAFA#m7MILA DO#mSILAFA#m7MILA
Saps MIcom són aquests diLAnars… Família, sobretaula i tot un MImón per arreglar. Hi ha un oxímoron geLAgant: LAme’ls miro i veig que som tan diferents MIperò tan semblants.
NoSImés LAdura un DO#minstant, però em FA#msembla que MIets aquí al LAcostat. Ara em FA#msembla que SIets aquí al LAcostat.
MILAMILA
MISe’m fa un nus esLAtrany al coll, i me’n vaig cap a la cuina. Més cafè? MIJa us el faig jo. Penso: quina absurdiLAtat, LAperò, de cop, entra la Júlia amb ulls MIoberts de bat a bat.
I m’expliLAca que fa un DO#minstant li ha FA#msemblat que eres SOL#mjust al seu cosLAtat. FA#m7Que eres SOL#mjust al seu cosLAtat.
DO#mMILAFA#m7SOL#mLA DO#mSILAFA#m7SOL#mLA
La mare ens DO#mveu i no SIté massa LAclar si FA#m7riem o si SOL#mestem ploLArant. La mare ens DO#mveu i no SIté massa LAclar si FA#m7riem o si SOL#mestem ploLArant. La mare ens DO#mveu i no SIté massa LAclar si FA#m7riem o si SOL#mestem ploLArant. La mare ens DO#mveu i no SIté massa LAclar si FA#m7riem o si SOL#mestem ploLArant.