al mediodía ca
por la tarde los mosqui
no quiero ser la
L'amor d'un home ja ens havia u
El record d'aquell temps, el vent no l'ar
quan estalviaves
del meu avi, que dorm en el fons d'un bar
d'un camí ple de pols, d'un cementiri
i de camps de raïms, de blats i d'oli
d'una verge en un cim, de camins i drece
de tots els teus germans que van morir a la guer
Ets filla del vent sec i d'una eixuta ter
d'una terra que mai no has pogut obli
malgrat el llarg camí que et van fer cami
els teus germans de sang, els teus germans de
i encara vols morir escoltant malleren
coberta per la pols d'aquella pobra ter
