MImCom el vell faREroner que amb llanterna de foc, conMImtra el vent, REescombra la mar negra enMImcenent les nits sense LAmlluna, DOadvertint els vaiLAmxells del perill dels MImesculls esmolats que els aguaiten traïFA#mdors, amagats, DOemboscats en SIl'escuma. MImCom el vell faroREner MIque amb llanterna de LAmfoc, contra el vent, REescombra la mar negra SOLencenent DOles nits sense SI7lluna, SIjo tinc encès un MImfar SImper dur-te estàlvia on trobis MImempar, SImperquè se t'empassi la MImmar SImi et resREpectin les oMImnes. LAmNo fos DOcas LAmque la mar li SImfes baMImsarda SImal SOLteu ànSIgel REde la MImguarda.
MImCom el guardabarRErera del pas a nivell que, MImgelós, REespera el tren que passa MImveloç aixecant polseLAmguera MImi, brandant el REfanal, agraeix el xiulet MImde l'amic REque per camins de ferro i MImde nit fuig sense mirar enLAmrere.
MImCom el guardabarRErera del pas a nivell que, MImgelós, REespera el tren que passa MImveloç aixecant polseLAmguera.
MImVigilo amb zel REd'amant que res no aturi el teu caMImmí franc REi arribis sense cap enMImtrebanc on la vida t'esLAmpera.
MImNo fos cas que el camí li fes baREsarda al teu àngel de la MImguarda.
MImCom el sereREno que, carregat amb un manat MImde claus, REvetllava pel silenci i MImla pau del barri que dorLAmmia MImi cuitós feREia cap, colpejant la llanceta, MImal reclam REdel veí que picava MImde mans, a obrir la porteLAmria.
MImCom el sereREno que, carregat amb un manat MImde claus, REvetllava pel silenci i MImla pau del barri que dorLAmmia.
MImPensa que sempre REhi soc, a tota hora i en qualseMImvol lloc. RENomés crida'm i ho deixaMImré tot per fer-te compaLAmnyia.
MImNo fos cas que la nit li fes baREsarda al teu àngel de la MImguarda.
