els amics de les arts les paraules que triem no dir
DO
DOTranquil·litat, si us plau, senyora: DOni delinquents ni malfactors. Som una espècie de briFAgada que SOLsurt de nit, quan dorm DOtothom.
LAmFADOSOL
Sortim quan s’ha acabat la DOfesta, quan els carrers respiDOren buits. Ens en cuidem dels desFAperfectes, SOLabans que arribi el nou aDOvui.
I LAmens anem trobant amb cada FAquadre DOque al Louvre semblen una SOLcolla d’amateurs: LAmgent que no pot dormir i FAcamina entotsolada, DOgent que de cop perd els paSOLpers.
I se’n faria LAmcreus de lo cardat que esFAtà tothom, DOcreus de tot com ha canSOLviat. I se’n faria LAmcreus de lo cardat que esFAtà tothom, DOcreus de tot com ha canSOLviat.
Li veig als ulls: ens pren per DObojos. Però pagaria per ser DOa dalt, al meu llitet, mirant The OffiFAce, SOLal meu llitet, mirant The DOCrown.
DOPerquè això ho fem sense carrera, DOi, a més, ens fot un pal de boig. Ja veu: jo hi poso la FAxerrera, SOLi aquest parell són els miDOllors.
LAmAquest d’aquí calla i esFAcolta. DON’hi ha tants i tants que estan busSOLcant només això. LAmSort en tenim que aquell té FAforça, DOper quan n’hi ha algun que va SOLde tort.
I se’n faria LAmcreus de lo cardat que esFAtà tothom, DOcreus de tot com ha canSOLviat. I se’n faria LAmcreus de lo cardat que esFAtà tothom, DOcreus de tot com ha canSOLviat. I se’n faria LAmcreus de lo cardat que esFAtà tothom, DOcreus de tot com ha canSOLviat. I se’n faria LAmcreus de lo cardat que esFAtà tothom, DOcreus de tot com ha canSOLviat.
DOL’acompanyem si vol, senyora. DOJa té raó, semblem bergants. Ens hem de fer unes samarFAretes SOLperquè l’equívoc és consDOtant.