SOLEls seus cabells el temps ha tornat blancs. Les seves mans, nervioses i arruREgades. Els seus cabells el temps ha tornat SOLblancs i un xic més REtrista la seva miSOLrada.
SOLS'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho perREmeten), s'estimen com jo voldria ser estiSOLmat quan la espeRErança comenci a estar SOLseca.
I s'agafen les mans els vells aREmants. I recorden, com ahir, les flors que van SOLcollir. I s'agafen les SImans els vells aMImmants. Es miren i ho saben LA7tot, no els cal dir REres, cap RE7mot.
SOLOn els vells viuen, es va aturar el temps amb el retrat que a la paret REpenja. On els vells viuen, es va aturar el SOLtemps després que es REvàrem casar aquell diuSOLmenge.
SOLLa ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de RErandes. La ràdio antiga i el rellotge SOLgran que encara REsona d'hora en hora amb SOLmandra.
I s'agafen les mans els vells aREmants. I es bressolen cada nit com dos inSOLfants petits. I s'agafen les SImans els vells aMImmants. I es pregunten: «Estàs LA7bé? Avui no et REfa mal RE7res?
SOLI per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de REplata. I per Sant Jordi ell li compra una SOLrosa; mai no ha obliREdat aquesta SOLdata...
SOLI pels carrers s'han perdut els amants. No tenen por, no tenen REpressa. I pels carrers s'han perdut els aSOLmants amb una flor REi la seva tenSOLdresa...
