DO#mÉs impossible la SOL#mfuga per l’esLAcala. DO#mI has regirat tot el SIpis de dalt a LAbaix. DO#mHas mig obert la SOL#mfinestra per si LAtorna el nostre MIgat.
DO#mTu vas sopant teSOL#mories en siLAlenci, DO#mperò, de calaix, és un SIcas de deserLAció. DO#mVol estar lluny i aSOL#mmagat per quan coLAmenci a dir-t’ho MItot.
FA#mI per això hi ha un gos que està udolant. SOL#mI per això els ocells, esperitats, LAara volen SIbaix fent DO#mgargots a l’aire.
FA#mEl poder secret dels animals: SOL#mensumar el perill que es va acostant. LAQueda escrit el pròleg de SIla catàstrofe.
DO#mSOL#mLA DO#mSILA DO#mSOL#mLA MI
DO#mQuan ho tenia a la SOL#mpunta de la LAllengua, DO#mm’he fet enrere i ho SItorno a masteLAgar. DO#mL’única sort de ser SOL#mtu el de l’altra LAbanda: no hi ha un aMIbans.
FA#mI per això hi ha un gos que està udolant. SOL#mI per això els ocells, esperitats, LAara volen SIbaix fent DO#mgargots a l’aire.
FA#mEl poder secret dels animals: SOL#mensumar el perill que es va acostant. LAPerdoneu, només serà una SInit.
MI→Et SI→vaig DO#mdir que eres aire, remei i SOL#mcançó, la paraula que canvia la LAvida, el batec que s’escapa del MIcor.
Et SI→vaig DO#mdir que ni rastre de dèries SOL#mni pors, jo que mai regalava un per LAsempre, els devia guardar per tu MItots.
FA#mEt vaig dir que allà a fora era ple de farsants, SOL#mde trileros del verb comprometre, LAi que amb mi SIte DO#mn’havies salvat.
MI→Et SI→vaig DO#mdir que podríem amb tots els SOL#membats, si amb els anys arribaven les LApresses per les vides que no hem visiMItat.
FA#mEt vaig dir que tu i jo mai seríem estranys, SOL#mni uns amics que es fan companyia, LAque es podiSIa esDO#mtimar com abans.
FA#mEt vaig dir que tu i jo mai seríem estranys, SOL#mni uns amics que es fan companyia. LAFem, almenys, que SIaixò DO#msigui veritat.
LASIDO#mSI
LAQuan et miro de fora el reSIplà veig que el gat apareix en DO#mescena i se t’estira a la falda ronSIcant. LAJa vindré un dia, més endaSIvant. Quan no hi siguis, faré la maLAleta. Potser així no faré tant de SImal.