Intro: DO→ DO /SI→ LAm RE7 SOL x2
DO Amb la mirada en blanc, el nas rajant
i aquella pols vesMI7 tint un cos inquiet, content
com una núvia aLAm→ punt de dir LAm /SI→ que sí. LAm /DO→ RE7
Va ser un moment preSOL ciós, com ho era aquell vesSOL7 tit.
Que no fa massaDO nits, fugint d'aquest estiu,
anàvem descoMI7 sint per oblidar el mal temps.
Que la foscor vaLAm→ fer més llarg i LAm /SI→ espès. LAm /DO→ RE7
Va ser tan diverSOL tit parlar sense dir SOL7 res.
Que ho tornaria aDO→ fer, i a DO /SI→ fer, i a LAm fer.
Que un any en blanc noRE7 mata si sobreSOL vius.
Que ho tornaria aDO→ fer, i a DO /SI→ fer, i a LAm fer.
Que un any en blanc noRE7 mata si sobreSOL vius,
si sobreLAm vius.
DO→ DO /SI→ LAm RE7 SOL
DO Amb el somriure trist, sense vestir,
amb aquella il·luMI7 sió que ens va fer perdre-ho tot.
És tan desespeLAm→ rant teLAm /SI→ nir raó. LAm /DO→ RE7
Perquè no van dirSOL res, i així no ho haguéssim SOL7 fet.
Fa tres anys, quanDO rèiem, mai no fèiem por,
era tan diverMI7 tit, però almenys dèiem que no.
Potser ho vam fer per obliLAm→ dar el LAm /SI→ mal temps. LAm /DO→ RE7
Però és que és tan diverSOL tit parlar sense dir SOL7 res.
Que ho tornaria aDO→ fer, i a DO /SI→ fer, i a LAm fer.
Que un any en blanc noRE7 mata si sobreSOL vius.
Que ho tornaria aDO→ fer, i a DO /SI→ fer, i a LAm fer.
Que un any en blanc noRE7 mata si sobreSOL vius.
De fet, ho torno aDO→ fer, i a DO /SI→ fer, i a LAm fer,
i aRE7 feri SOL sobreDO→ DO /SI→ visc. LAm RE7 SOL
DO→ DO /SI→ LAm RE7 SOL DO
i aquella pols ves
com una núvia a
Va ser un moment pre
Que no fa massa
anàvem desco
Que la foscor va
Va ser tan diver
Que ho tornaria a
Que un any en blanc no
Que ho tornaria a
Que un any en blanc no
si sobre
amb aquella il·lu
És tan desespe
Perquè no van dir
Fa tres anys, quan
era tan diver
Potser ho vam fer per obli
Però és que és tan diver
Que ho tornaria a
Que un any en blanc no
Que ho tornaria a
Que un any en blanc no
De fet, ho torno a
i a
