I digueu (Acords)

Intro: SOLm REm LA REm x2

En un SOLmmón ple de cabòries on REmmana la resignació,
els LAsomnis no escapen de no REmser més que una il·lusió.
Que SOLmtot allò que fem, que REmtot allò que som
és la LAvida que et dona REmraons.

I diDOgueu, i digueu el que vulFAgueu,
que la vida són dos DOdies i a mi no me’ls trauFAreu,
que potser jo semblo esSOLmtrany, que potser soc un maREmlalt,
però m’he acostumat a LAviure com si hagués de morir REmdemà.

Ma SOLmmare ja m’ho deia, que REmno em precipités,
però a LAmi la pluja m’agrada, em reREmfresca el cervell.
Que el SOLmriure és cirera i la REmpena poca feina,
que de caLAdires n’hi ha per dar i per REmvendre.

I diDOgueu, i digueu el que vulFAgueu,
que la vida són dos DOdies i a mi no me’ls trauFAreu,
que potser jo semblo esSOLmtrany, que potser soc un maREmlalt,
però m’he acostumat a LAviure com si hagués de morir REmdemà.

Que si FAobro la finestra és perquè fa caDOlor.
Que si m’ajunto a les més lletges és per compasFAsió.
Que no trafico amb el que penso encara que sigui DObo,
que si trepitjo quan camino és per fer-FAte por.

Que SOLmtot allò que fem, que REmtot allò que som
és la LAvida que et dona REmraons.

I diDOgueu, i digueu el que vulFAgueu,
que la vida són dos DOdies i a mi no me’ls trauFAreu,
que potser jo semblo esSOLmtrany, que potser soc un maREmlalt,
però m’he acostumat a LAviure com si hagués de morir REmdemà.
I diDOgueu, i digueu el que vulFAgueu,
que la vida són dos DOdies i a mi no me’ls trauFAreu,
que potser jo semblo esSOLmtrany, que potser soc un maREmlalt,
però m’he acostumat a LAviure com si hagués de morir REmdemà.