LAmMe la van regalar quan em volREmtaven SOL7somnis dels meus setze anys, encara aDOdolesMIcent. LAmEntre les meves mans que tremoREmlaven, MIjo vaig prendre ben fort aquell joguet.
LAmVàrem créixer plegats, jo em vaig fer REmhome; SOL7ella es va anar espatllant al meu cosDOtat. MI LAmAra que jo la veig bruta i trenREmcada, MIme n'adono del molt que l'he LAmestimat.
REmPrimer els aSOL7mics arDOriben. REmQuan els aSOLmics se'n DOvan, REmsols queda una guiLAmtarra MIper fer d'acompaLAmnyant.
REmAra l'aSOL7mor arDOriba. REmTot just l'aSOLmor se'n DOva. REmSols queda una guiLAmtarra MIi el seu cant que ploLAmra.
REmAra sé d'un company SOL7que mai no enDOganya, REmque quan m'ompli de SOLgoig cantaDOrà REmamb mi, LAmamb mi; MIjo tinc un amic fidel, pobra guitarLAmra, REmcanta quan SOL7canDOto jo REmi plora semSOLpre amb DOmi.
