SOLMuntanyes del DOCaniSOLgó
fresques DOsón i regalades,
sobre SOLtot ara l'estiu,
que les LAmaigües són geSOLlades,
que les LAmaigües són geSOLlades.
Tres mesos m'hi DOvaig esSOLtar
sens veuDOre persona nada,
sinó SOLun trist rossinyolet
que en LAmeixir del niu canSOLtava.
El rossinyoDOlet s'és SOLmort,
tres diDOes ha que no canta.
Jo d'aSOLquí me'n vull anar,
que l'eLAmnyorament m'hi SOLmata.
Ningú m'ha comDOprès el SOLmal,
ni metDOges ni apotecaris,
sinó SOLuna nina gentil
que l'aLAmmor me'n té roSOLbada.
Me'n té robaDOda l'aSOLmor,
el meu DOcor i les entranyes.
Jo me SOLn'aní a l'Empordà
per purLAmgar-me i xaroSOLpar-me.
I ni amb purgues DOni amb xaSOLrops
la saDOlut a mi no em tornava.
Un diSOLa jo l'encontrí,
l'enconLAmtrí a punta SOLd'alba.
Jo l'encontrí DOen el SOLriu,
en el DOriu, que ensabonava.
Jo li'n SOLdic: Déu me la guard,
rosa LAmfresca i regaSOLlada.
Ja no me'n torDOna raSOLó,
com si DOl'hagués malparada.
Jo que SOLl'hi torno a donar,
i eLAmlla calla altra veSOLgada.
No sé amb què et DOcomparaSOLré,
si amb DOel vent o amb la gelada.
Et comSOLpararé amb el vent,
que caLAmda hora fa muSOLdança.
Al de matí, DOvent seSOLrè,
a les DOonze, marinada,
a mig SOLdia, vent de dalt
i a LAmla tarda, tramunSOLtana.
Me la miro DOjo dels SOLpeus,
veure DOquin calçat portava:
porta SOLsabata amb taló
i la LAmmitgeta encarSOLnada.
Me la miro DOjo del SOLcos,
veure DOquin gipó portava:
porta SOLgipó d'escotí
amb un LAmcordonet de SOLplata.
Me la miro DOjo del SOLcap,
de quin DOmodo va tocada:
porta SOLuna pinteta d'or
amb uns LAmlligaments de SOLplata.
Al seu pare DOjo vull SOLdir,
i tamDObé a la seva mare,
que si SOLme la volen dar,
la prenLAmdré de bona SOLgana.
Que si la guarDOden per SOLmi,
tres roDObes li vull comprar-ne:
una SOLde color de sang,
l'altra LAmde color manSOLglana.
L'altra tirarà DOal SOLverd,
que li DOhonrarà la cara;
uns penSOLjants li'n vull comprar
de la LAmpedra bigarSOLrada.
Dins l'església DOme n'enSOLtrí
a suDOplicar als sants i santes;
li deSOLmano de bon cor
a la LAmVerge del RoSOLsari.
Que me'n volgués DOalcanSOLçar
a qui DOem fa viure amb cuidança.
Quan de SOLmissa vaig eixir,
la meLAmva amor hi enSOLtrava.
Ella arrenca un DOgran sosSOLpir
des del DOfons de les entranyes.
El sosSOLpir en fou tan gran
que en LAmterra me va fer SOLcaure.
-Aixeque-vos, DOvós, gaSOLlant;
teniu-DOne ferma fiança:
mentre SOLno us deixaré a vós,
jo deiLAmxaré tots els SOLaltres.
Mentre no us deixaDOré a SOLvós,
jo deiDOxaré tots els altres.
Mare, SOLjo vull tal fadrí:
no teLAmniu que delità-SOLus-e.
-Casa't, si tu DOtant el SOLvols;
vianDOda no en té pas gaire.
-No SOLus hi va pas res a vós;
ja la LAmguanyarem noSOLsaltres.
Els acords de Catorze són un cançoner en el qual guitarristes i músics podeu trobar, ben ordenats, els acords de les millors cançons en català.
