Intro: LAm REm→ MI LAm REm→ MI LAm
Era tot el que teníem, l'ànima i el dia, elDO món per davant.
I daFA vant la matinada, delira la canalla amb un SOL vell
laLAm lluna, la pruna i la fortuna de DO ser tots els sants.
LaFA nostra mirada ja destil·lada s'aSOL nava animant.
No som d'aLAm quí, no volem anar a dorDO mir,
ens ha atraFA pat la màgia del caSOL mí.
No som d'aLAm quí, no volem anar a dorDO mir,
no hi ha moFA ments per acabar la SOL nit.
LAm REm→ MI LAm
Per si les mosques, millor a les fosques, vaDO dir l'animal.
IFA nit amb mal, vam ser la sal que SOL ara no seríem.
PerLAm urgent com urgent, voDO líem ferides com les d'aquell.
BuFA llia la sang i reSOL màvem cap endavant.
No som d'aLAm quí, no volem anar a dorDO mir,
ens ha atraFA pat la màgia del caSOL mí.
No som d'aLAm quí, no volem anar a dorDO mir,
no hi ha moFA ments per acabar la SOL nit.
SIm LA RE FA# x4
No som d'aSIm quí, no volem anar a dorRE mir,
ens ha atraSOL pat la màgia del caLA mí.
No som d'aSIm quí, no volem anar a dorRE mir,
no hi ha moSOL ments per acabar la LA nit.
No som d'aSIm quí, no volem anar a dorRE mir,
ens ha atraSOL pat la màgia del caLA mí.
No som d'aSIm quí, no volem anar a dorRE mir,
no hi ha moSOL ments per acabar la LA nit.
No som d'aSIm quí!
Era tot el que teníem, l'ànima i el dia, el
I da
la
La
No som d'a
ens ha atra
No som d'a
no hi ha mo
Per si les mosques, millor a les fosques, va
I
Per
Bu
No som d'a
ens ha atra
No som d'a
no hi ha mo
No som d'a
ens ha atra
No som d'a
no hi ha mo
No som d'a
ens ha atra
No som d'a
no hi ha mo
No som d'a
