RESé que en un punt molts de vosLAmtès arrufaran el nas, SOLmperò jo em limitaré a explicar REel que aquests dos ulls van veure. RELa bona història sempre LAmcosta un xic de creure. Però el reSOLlat és tan verídic com faREtídic el final.
En Salvador sent repugLAmnància per la humanitat SOLmi, amb setanta anys, diu que no REté perquè amagar-se’n. Sorprèn a tots: per segon LAmcop vol apuntar-se. AutoSOLbús i caminada. Un diuREmenge pels estanys.
Ningú no ho sap, però l’home LAmva quedar corprès fa un any SOLmquan una viuda de l’esREplai d’Esparreguera, picant l’ullet me li va LAmdir, ben sorneguera: “I vosSOLtè no sap somriure?”. No hi paRErava de pensar.
DOParo el bus i veig que LA#ell baixa ràpid, DO#va buscant-la entre un FAmar de jubilats. LAmEl cor li batega, pregunta per ella, hi ha alSOLmgú que contesta: “No DO#busqui més, mestre, que MIm→fa FA#mpoc MIm→va FA#mtraspasSImsar.”
LA→SImLaLA→RElaSOL→la... LA→RE
La gent va a ritmes difeLAmrents tot vorejant l’estany. SOLmGrupet de cinc, dels que s’ho aREgafen més amb calma. En Salvador, cagant-se en LAmtot, diu: “Vull anar a casa”, mentre els SOLaltres coincideixen que es viu REtan bé retirat.
I en un moment en què la LAmvista és espectacular, SOLm“fem-nos una foto”, suggeREreix una senyora. “Ja us la faig jo i cardem al LAmcamp”, diu el nostre home. Fan SOL“Lluís” des de la riba i coREmencen a notar.
DOQue de cop cap dels LA#quatre es pot moure, DO#que ja tenen els FApeus ben enfonsats. LAmL’heroi de la història els intenta socórrer. Ell SOLmcrida, els estira i el DO#fang desafia, però MIm→ja FA#mno hi MIm→ha FA#mres a SImfer.
LALentament la terra se’ls va empasSImsant, LAsense dir-se res, tots van accepREtant que serà un aSOL→déu LA→molt REllarg, que serà l'aSOL→déu LA→més REllarg.
LAPerò morir no implica capituSImlar. LAI amb la dignitat dels qui tenen REclar que està tot lluiSOL→tat, se’n LA→van canREtant, que està tot lluiSOL→tat, se’n LA→van canREtant.
