MISusanna té una casa enllà de la ribera. FA#mUs hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. MII la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. SOL#mI ella us dona te i taronLAges d'unes terres estrangeres. MII tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, SOL#mde seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre MIque ella té un amor per sempre. SOL#mI voleu fer el camí amb ella. LAI sabeu que ella el fa a cegues. MII sabeu que ella es confia, FA#mque el seu cos es dona al vostre per no MIres.
MII Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, FA#mva passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven MIde tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. SOL#mI va dir: "Des LAd'ara, els homes MImariners seran i amb barques aniran...". FA#mPerò va ofegar-se, ell també, en un capvespre. MISolitari com un home, deixà anar SOL#msobre nosalLAtres el seu clam. MII el camí que ell fa feu vostre FA#mi voleu seguir-lo a cegues. MIConfieu potser per sempre. SOL#mL'esperit d'ell mou el LAvostre com un cos. MII llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. FA#mAl vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, MImentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. SOL#mI us ensenya a veure coses LAque no hauríeu sabut veure, MIentremig d'escombraries i entremig de flors enceses, FA#mcom hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. MII Susanna el mirall desa. SOL#mI voleu fer el LAcamí amb ella. MII voleu seguir-la a cegues. FA#mConfieu potser per sempre. MIL'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
